En el "dia després" en que tothom parla "del debat a dos", a mi em vé de gust parlar d'una altra cosa. Ja hi ha moltes persones que opinen sobre el debat, mooolt més enteses que jo, que ahir a la nit van esmerçar el seu temps personal en analitzar fins a l'últim detall tot el que donava de sí l'encontre entre Rajoy i Rubalcaba.
Per tant, avui que per fi ha sortit el sol, física i metafòricament parlant, voldria dir alguna cosa sobre les emocions de vegades mal anomenades, humanes, ja que pel comportament que se'n desprèn, bé podrien anomenar-se animals, doncs ens mostren les cares més obscures d'algunes persones.
Ens trobem, amb aquell home o aquella dona que socialment són reconeguts i acceptats per la seva vàlua sobretot professional, que de vegades amaguen, en l'àmbit privat, personalitats difícils d'identificar amb el rol que desenvolupen durant el dia. Persones de conversa afable i aparentment intel.ligent, transformen el seu argot i actituds en situacions que els són difícils de gestionar, com si veritables doctors Jeckyll es tractessin. En podríem anomenar altrament com a llops amb pell de xai, essent-ne molts més dels que creiem...segur que a hores d'ara en tenim un o una asseguts al costat al vagó del metro, o a la feina, o en un dinar d'amics, o parlant amb nosaltres a l'altra banda del telèfon, amb tota la normalitat del món.
Adonar-se, i a voltes, patir, la vertadera personalitat d'aquestes persones, fa romiar. Primer es planteja si el que s'ha de fer és deixar de creure d'una forma definitiva en les relacions humanes i blindar-se. Folrar-se per sempre més amb una cuirassa anti-tot que ens permeti circular per la vida amb les dosis d'indiferència i fortalesa necessàries. Seria una bona opció no? Però com en tot, acabarien pagant justos per pecadors, i ens acabarien passant pel costat (bones)persones(bones) les quals ignoraríem olímpicament sense saber que, en aquell moment, ens estaríem perdent quelcom que val realment la pena...
La decissió és complicada, en qualsevol cas, si algun dia en detectem un o una d'aquests Jeckylls, sempre tenim l'opció de sortir corrents, tancant ràpidament la porta, per tal que les seves paraules o el seu comportament s'estrellin directament contra ella i així no tinguin temps de ferir-nos. Amb sort, els projectils rebotaran, i se'ls giraran en contra.
Per tant, avui que per fi ha sortit el sol, física i metafòricament parlant, voldria dir alguna cosa sobre les emocions de vegades mal anomenades, humanes, ja que pel comportament que se'n desprèn, bé podrien anomenar-se animals, doncs ens mostren les cares més obscures d'algunes persones.
Ens trobem, amb aquell home o aquella dona que socialment són reconeguts i acceptats per la seva vàlua sobretot professional, que de vegades amaguen, en l'àmbit privat, personalitats difícils d'identificar amb el rol que desenvolupen durant el dia. Persones de conversa afable i aparentment intel.ligent, transformen el seu argot i actituds en situacions que els són difícils de gestionar, com si veritables doctors Jeckyll es tractessin. En podríem anomenar altrament com a llops amb pell de xai, essent-ne molts més dels que creiem...segur que a hores d'ara en tenim un o una asseguts al costat al vagó del metro, o a la feina, o en un dinar d'amics, o parlant amb nosaltres a l'altra banda del telèfon, amb tota la normalitat del món.
Adonar-se, i a voltes, patir, la vertadera personalitat d'aquestes persones, fa romiar. Primer es planteja si el que s'ha de fer és deixar de creure d'una forma definitiva en les relacions humanes i blindar-se. Folrar-se per sempre més amb una cuirassa anti-tot que ens permeti circular per la vida amb les dosis d'indiferència i fortalesa necessàries. Seria una bona opció no? Però com en tot, acabarien pagant justos per pecadors, i ens acabarien passant pel costat (bones)persones(bones) les quals ignoraríem olímpicament sense saber que, en aquell moment, ens estaríem perdent quelcom que val realment la pena...
La decissió és complicada, en qualsevol cas, si algun dia en detectem un o una d'aquests Jeckylls, sempre tenim l'opció de sortir corrents, tancant ràpidament la porta, per tal que les seves paraules o el seu comportament s'estrellin directament contra ella i així no tinguin temps de ferir-nos. Amb sort, els projectils rebotaran, i se'ls giraran en contra.
