Cinquè dia sense llum ni aigua a casa. Ahir em vaig poder connectar a internet des de la feina i ahir per fi em vaig poder dutxar, també a la feina. No han tingut tanta sort ni la meva mare ni els meus tres fills, que porten confinats a casa des de dilluns al migdia. La mare fon neu al foc per poder tenir aigua per tirar el vàter i rentar els plats, i no ens canviem gaire de roba, només la interior perquè a més de no poder-la rentar, tampoc la podem eixugar. Avui hem dormit tres al meu llit, per allò de l'escalfor humana, tot i així amb dos parells de mitjons, xandall i dos jerseis, a banda de les mantes. A fora tenim encara uns 35 cm de neu glaçada que fan que haguem de treure el cotxe estirant-lo amb un tractor. El menjar del congelador i la nevera és a hores d'ara enterrat al pati en un forat colgat de neu. Tot i això, estem bé. Segur que més bé que altres, persones grans, fràgils, nens petits, bebès, persones sense recursos...Aquests dies hi ha hagut un centenar d'intoxicats per inhalació de monòxid de carboni a les nostres comarques, perquè les persones actúen a la desesperada per tenir alguna cosa que els proporcioni calor. Sembla ser que encara tenim dies de fred i que la situació no té caire de millorar.
Seguirem sense llum, sense aigua i amb un paisatge desolador, trinxat absolutament.
I mentrestant, alguns gamarussos tertulians, entre ells alguna gamarussa de RAC1, ahir encara deia que la situació no havia estat tan excepcional.
Que vingui un parell de dies amb nosaltres, a casa, que nosaltres estem bé, i viurà la vida versió 0,5.0 en ple segle XXI.
Seguirem sense llum, sense aigua i amb un paisatge desolador, trinxat absolutament.
I mentrestant, alguns gamarussos tertulians, entre ells alguna gamarussa de RAC1, ahir encara deia que la situació no havia estat tan excepcional.
Que vingui un parell de dies amb nosaltres, a casa, que nosaltres estem bé, i viurà la vida versió 0,5.0 en ple segle XXI.
3 comentaris:
Espero que esteu bé i hagi-ho pogut aprofitar per gaudir de una memorable comunicació familiar... feu moltes fotos ben juntets. A casa hem hagut de cremar els mobles de Teca del jardí per poder estar a 9 graus devant del foc, com a mòlt, 12 graus. Però no tindré sis cents euros per reposar-los aquest estiu, així que els compraré de plastic "i va que chuta". Ens hem empobrit molt, i ja savem que se sent en "arrest domiciliàri" gràcies a Endesa. Llibertat als disidents polítics d'arreu del mon!!! Cuba inclòsa!
resignació amic meu...resignació. Estem ja al sisè dia i seguim igual, sense aigua ni llum. Tot i així, penso que em podria acabar acostumant a viure sense la tele a casa i sense certes comoditats que ens semblen, a primera vista, imprescindibles, però que ja veiem que a la pràctica no ho són tant. Molts d'ànims i paciència!!
des de tarragona, tota la meva solidaridat amb vosaltres Montse! molts records. Manel
Publica un comentari a l'entrada