Un video que fa posar els pèls de punta

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

amb el qual desitjo a les persones que passen per aquí un feliç, feliç any 2010. Ens ho mereixem.

SÍ

SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍSÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

Gooooooooooooooooool !!!!!!

Gol. Això és un gol per tota l'esquadra. És el que ha passat amb la col.lecció de l'Agustí Centelles. No tinc paraules. Ull per ull no? I a Salamanca. Es deuen estar fotent un tip de riure aquests seqüaços de la Sinde....
Els fills diuen que no ha estat per diners. Doncs que ens expliquin per què. Sino, no s'entén aquest acte d'alta traïció al pais.

La Salander v 2.0

M'he empassat, literalment, els tres llibres de la nissaga Milennium, de l'Stieg Larsson. Comentant la jugada amb uns i altres, he arribat a la conclusió que l'obra compta amb tants admiradors com detractors. Fa poc també, vaig anar a veure la primera de les pel.lícules, la qual em va agradar, sincerament. Comparada amb la majoria de subproductes amb els que darrerament ens obsequia la indústria cinematogràfica, trobar un film ple d'acció, coherent i que t'enganxi del principi al final, realment costa. I fa una setmana justa vaig anar a veure la segona. Ai. Jo crec que la gran errada va ser anar a sopar, un bon sopar, regat amb un bon caldo. I dic gran errada perquè en vaig acabar pagant les conseqüències. Jo crec que no portava més de dos minuts a les fosques al cinema que jo ja era a un altre planeta. Total, després de dues hores de clucades d'ull intermitents, es va acabar. Ostres, vaig dir, la veritat és que em va agradar més la primera !! Aquesta....sembla com que no lliga massa res, i fan molts de salts entre una cosa i l'altre...La persona que m'acompanyava, em respon: no m'estranya gens, t'has passat tota la pel.li clapant!!! A l'endemà, a la feina, comentem amb els companys de departament. Jo també l'he vist, diu un. I jo, diu l'altre. I un altre diu: a mi no em va agradar gaire la veritat, perquè volen explicar tota la novela i en dues hores no hi cap tot. S'han deixat per explicar moltes coses i hi ha moltes escenes inconnexes que no acabes d'entendre com s'empesquen per anar d'una cosa a l'altra. Tothom dormia????

Alguna cosa es mou...al municipi

O brots verds? com en dirien d'altres. Però ah, en voldria parlar en clau econòmica, però m'és impossible. Tot just avui s'acaben de fer públiques les xifres sobre l'atur al nostre pais, quines xifres, al voltant del 20% de la població activa. I segons el comissari europeu Almunia resulta que a casa nostra no acabarem de sortir de la crisi fins al 2011, més tard que ningú, "gràcies" a la poca o nul.la recuperació del sector de la construcció. Tornant al títol del post, voldria dir que tinc la percepció que alguna cosa es mou en el municipi. Suposo que deu ser efecte bastant directe del canvi de govern que hem tingut recentment que si ha servit d'alguna cosa, si més no, crec que ha estat per sacsejar les consciències dels uns i dels altres. Més enllà de les picabaralles polítiques, entre, d'una banda dels que se senten desallotjats dels seus seients de mala manera i que encara no acaben de pair el nou escenari en el que s'hauran de moure (almenys, fins al maig de 2011), i de l'altra d'aquells que després de tants anys a l'oposició se senten pletòrics i rebossants d'idees i d'energies; deia, més enllà dels retrets bidireccionals, els ciutadans i ciutadanes d'aquest nostre poble van prenent consciència que cal posar-se les piles, o com diuen els americans (potser també us sona a una cançó de Madonna) Get into the groove...Utilitzen aquesta expressió col.loquial per animar una persona a posar-se en "la onda", per ser "guai" i estar en sintonia amb el que t'envolta. Em vénen al cap les activitats programades pel CAF per a tot el que queda d'any i bona part del vinent, són un bon exemple d'aquest tipus d'actituds vitals, que alimenten l'esperit i ajuden a recuperar la confiança. O l'actitud d'alguns comerciants que tenen la seva millor opció envers el seu negoci, tancant, i no ho fan, i segueixen posant diners de la seva butxaca per no haver de baixar la persiana. O les persones que es reinventen a diari per tal de portar uns euros a casa, i que es formen, i que tenen fe en que el futur passarà de negre a gris, i algún dia tindrà un color diferent. Al nostre poble n'hi molta de gent així. I sabeu per què? Perquè tenen confiança. Coneixeu José Maria Gasalla? És un vell jugador de bàsquet reconvertit a messies de la confiança. Té l'agenda plena de conferències amb la Leila Navarro (conferenciant comportamental) arran del món parlant de ...confiança, o què fer per sortir del tobogan en que estem immersos i que no acaba. Recomano la lectura de la seva Learning letter n. 39, en que apareix una frase, que utilitzo traduïda per tancar el cercle del post: Ja no som com ahir, ni estem on estàvem. Fot-li coratge per renéixer en el dia a dia. Algunes persones, sobretot algunes de públiques de casa nostra, haurien de reflexionar-hi.

L'últim home que parlava català: realitat o ficció

Les persones que em coneixen bé saben que llegeixo un bon grapat de llibres l'any. Alguns passen sense pena ni glòria i acaben engruixint les meves, ja molt farcides, prestatgeries; i d'altres, a banda d'anar a parar a aquest petit magatzem, també aconsegueixen un petit lloc dintre del calaix de les reflexions. És el cas d'un llibre, deixeu-me dir que imprescindible, que m'he llegit en dos dies perquè m'ha atrapat d'una manera com pocs ho fan. Barreja història personal i teoria de la mort de la llengua catalana, i ha estat Premi Ramon Llull 2009.

Es tracta de "L'últim home que parlava català", d'en Carles Casajuana. Jo puc tenir les meves pròpies (i també compartides) teories sobre la recessió en l'ús i aprenentatge actuals de la nostra llengua, però al llarg del text he trobat passatges que reflecteixen tan bé el que ens està passant, que no vull deixar de compartir-ho amb qui ho vulgui llegir. Si tinc temps (i ganes, tot sigui dit...) potser posaré algun altre passatge.

Per reflexionar, comentar i que cadascú hi digui la seva. Primer de tot us deixo la sinopsi del llibre per situar-vos:

- Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel.la, l'escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n'investiga les causes, com si es tractés d'una novel.la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l'últim home que parla català......-

Per reflexionar: Com s'ha arribat a la situació actual de la nostra llengua?? L'escriptor sitúa l'acció en un futur no molt llunyà, però el que diu és tan vigent....

"...Rosenfeld (el professor) coneix a fons la història de Catalunya i intueix on ha de buscar: el fracàs d'una classe dirigent que no va ser capaç d'aixecar un estat, d'una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser cua del lleó esdentegat de Madrid que cap d'un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el suec. La desaparició d'una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies.

La pèrdua d'autoestima d'una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives.

La derrota definitiva d'un país que mai no va tenir el coratge d'apostar-se tot sencer a l'aventura de ser ell mateix....."