La Salander v 2.0

M'he empassat, literalment, els tres llibres de la nissaga Milennium, de l'Stieg Larsson. Comentant la jugada amb uns i altres, he arribat a la conclusió que l'obra compta amb tants admiradors com detractors. Fa poc també, vaig anar a veure la primera de les pel.lícules, la qual em va agradar, sincerament. Comparada amb la majoria de subproductes amb els que darrerament ens obsequia la indústria cinematogràfica, trobar un film ple d'acció, coherent i que t'enganxi del principi al final, realment costa. I fa una setmana justa vaig anar a veure la segona. Ai. Jo crec que la gran errada va ser anar a sopar, un bon sopar, regat amb un bon caldo. I dic gran errada perquè en vaig acabar pagant les conseqüències. Jo crec que no portava més de dos minuts a les fosques al cinema que jo ja era a un altre planeta. Total, després de dues hores de clucades d'ull intermitents, es va acabar. Ostres, vaig dir, la veritat és que em va agradar més la primera !! Aquesta....sembla com que no lliga massa res, i fan molts de salts entre una cosa i l'altre...La persona que m'acompanyava, em respon: no m'estranya gens, t'has passat tota la pel.li clapant!!! A l'endemà, a la feina, comentem amb els companys de departament. Jo també l'he vist, diu un. I jo, diu l'altre. I un altre diu: a mi no em va agradar gaire la veritat, perquè volen explicar tota la novela i en dues hores no hi cap tot. S'han deixat per explicar moltes coses i hi ha moltes escenes inconnexes que no acabes d'entendre com s'empesquen per anar d'una cosa a l'altra. Tothom dormia????