La Salander v 2.0

M'he empassat, literalment, els tres llibres de la nissaga Milennium, de l'Stieg Larsson. Comentant la jugada amb uns i altres, he arribat a la conclusió que l'obra compta amb tants admiradors com detractors. Fa poc també, vaig anar a veure la primera de les pel.lícules, la qual em va agradar, sincerament. Comparada amb la majoria de subproductes amb els que darrerament ens obsequia la indústria cinematogràfica, trobar un film ple d'acció, coherent i que t'enganxi del principi al final, realment costa. I fa una setmana justa vaig anar a veure la segona. Ai. Jo crec que la gran errada va ser anar a sopar, un bon sopar, regat amb un bon caldo. I dic gran errada perquè en vaig acabar pagant les conseqüències. Jo crec que no portava més de dos minuts a les fosques al cinema que jo ja era a un altre planeta. Total, després de dues hores de clucades d'ull intermitents, es va acabar. Ostres, vaig dir, la veritat és que em va agradar més la primera !! Aquesta....sembla com que no lliga massa res, i fan molts de salts entre una cosa i l'altre...La persona que m'acompanyava, em respon: no m'estranya gens, t'has passat tota la pel.li clapant!!! A l'endemà, a la feina, comentem amb els companys de departament. Jo també l'he vist, diu un. I jo, diu l'altre. I un altre diu: a mi no em va agradar gaire la veritat, perquè volen explicar tota la novela i en dues hores no hi cap tot. S'han deixat per explicar moltes coses i hi ha moltes escenes inconnexes que no acabes d'entendre com s'empesquen per anar d'una cosa a l'altra. Tothom dormia????

Alguna cosa es mou...al municipi

O brots verds? com en dirien d'altres. Però ah, en voldria parlar en clau econòmica, però m'és impossible. Tot just avui s'acaben de fer públiques les xifres sobre l'atur al nostre pais, quines xifres, al voltant del 20% de la població activa. I segons el comissari europeu Almunia resulta que a casa nostra no acabarem de sortir de la crisi fins al 2011, més tard que ningú, "gràcies" a la poca o nul.la recuperació del sector de la construcció. Tornant al títol del post, voldria dir que tinc la percepció que alguna cosa es mou en el municipi. Suposo que deu ser efecte bastant directe del canvi de govern que hem tingut recentment que si ha servit d'alguna cosa, si més no, crec que ha estat per sacsejar les consciències dels uns i dels altres. Més enllà de les picabaralles polítiques, entre, d'una banda dels que se senten desallotjats dels seus seients de mala manera i que encara no acaben de pair el nou escenari en el que s'hauran de moure (almenys, fins al maig de 2011), i de l'altra d'aquells que després de tants anys a l'oposició se senten pletòrics i rebossants d'idees i d'energies; deia, més enllà dels retrets bidireccionals, els ciutadans i ciutadanes d'aquest nostre poble van prenent consciència que cal posar-se les piles, o com diuen els americans (potser també us sona a una cançó de Madonna) Get into the groove...Utilitzen aquesta expressió col.loquial per animar una persona a posar-se en "la onda", per ser "guai" i estar en sintonia amb el que t'envolta. Em vénen al cap les activitats programades pel CAF per a tot el que queda d'any i bona part del vinent, són un bon exemple d'aquest tipus d'actituds vitals, que alimenten l'esperit i ajuden a recuperar la confiança. O l'actitud d'alguns comerciants que tenen la seva millor opció envers el seu negoci, tancant, i no ho fan, i segueixen posant diners de la seva butxaca per no haver de baixar la persiana. O les persones que es reinventen a diari per tal de portar uns euros a casa, i que es formen, i que tenen fe en que el futur passarà de negre a gris, i algún dia tindrà un color diferent. Al nostre poble n'hi molta de gent així. I sabeu per què? Perquè tenen confiança. Coneixeu José Maria Gasalla? És un vell jugador de bàsquet reconvertit a messies de la confiança. Té l'agenda plena de conferències amb la Leila Navarro (conferenciant comportamental) arran del món parlant de ...confiança, o què fer per sortir del tobogan en que estem immersos i que no acaba. Recomano la lectura de la seva Learning letter n. 39, en que apareix una frase, que utilitzo traduïda per tancar el cercle del post: Ja no som com ahir, ni estem on estàvem. Fot-li coratge per renéixer en el dia a dia. Algunes persones, sobretot algunes de públiques de casa nostra, haurien de reflexionar-hi.