Professional de la comunicació, m'agrada opinar de tot una mica. Em dedico a la comunicació estratègica empresarial i de persones. També estic formada en direcció de campanyes electorals i enguany he fet l'Esp. de xarxes socials i comunitats virtuals a la UOC. M'interessen totes les manifestacions de la comunicació, els intríngulis de les relacions personals, tot això del 2.0, i la política de la micro a la macro. Sóc fan de la novela negra sueca i de gaudir del temps lliure amb els meus fills.
Hola Ull, No em sembla ni bé ni malament que un petit percentatge de catalans caminin il•lusionats viatjant a Ítaca sense témer als lestrigones ni als cíclopes ni al colèric Posidó, la veritat és que m'importa una “anfeta”. El que no entenc és l'eufòria. La consulta ha estat un veritable fracàs, crec. Els partits realment importants que engloben a la gran majoria han dissimulat, s'han desmarcat i han sortit corrent per la porta de darrere. En particular no m'agrada jugar a ser polichinela de teatrillo, raó per la qual jo no hauria anar a votar en cas d'haver-lo pogut fer. Vols saber que m'afecta a mi en particular l'última revetlla de l'autodeterminació? Doncs perquè en qualsevol dels múltiples viatges que faig per Espanya, al veure la meva documentació o escoltar-me parlar en català m'apliquin la tarifa màxima en qualsevol allotjament, o el cambrer de torn em deixi caure un zipiajo en la sopa abans de sortir de la cuina, o el dolor que assec quan en qualsevol menjar de qualsevol restaurant espanyol, els comensals brindin amb champagne menyspreant públicament el nostre cava (això últim ja no m'afecta tant des que vaig veure les fotos de l'impresentable Laporta emborratxant-se amb xampany francès). Aquestes petites coses que alteren la pau i l'harmonia en la qual m'assec feliç, em desestabilitzen emocionalment i no m'agraden. Probablement sigui perquè sóc un simple.
La meva nació és la meva família i la meva llar, per ells sí lluitaria fins i tot fins a perdre la vida. Quan surto de casa meva estic en el carrer, el putu i perillós carrer, per aquest no moc un dit. Uns ho nomenen Empordà, altres Catalunya, altres Espanya, altres Europa, etc. etc. Bueno, no em facis massa cas, la meva opinió no val un pebrot.
uei tararí a mi el rotllo ciutadà del món no me va. Senzillament perquè tots tenim unes arrels, venim d'una cultura. Renunciar a això és renunciar a la nostra identitat. Casa meva sí, el meu pais, també. I que tothom se senti del pais que vulgui, però que pugui expressar-ho i exercir-ho lliurement. Salut amic, i bones festes.
3 comentaris:
si si si, i mentre els mitjans escrits de l'estat ni mu sobre la consulta, diaris de tot el mon en parlen. Son una panda de pueblerinos
Hola Ull,
No em sembla ni bé ni malament que un petit percentatge de catalans caminin il•lusionats viatjant a Ítaca sense témer als lestrigones ni als cíclopes ni al colèric Posidó, la veritat és que m'importa una “anfeta”. El que no entenc és l'eufòria. La consulta ha estat un veritable fracàs, crec.
Els partits realment importants que engloben a la gran majoria han dissimulat, s'han desmarcat i han sortit corrent per la porta de darrere.
En particular no m'agrada jugar a ser polichinela de teatrillo, raó per la qual jo no hauria anar a votar en cas d'haver-lo pogut fer.
Vols saber que m'afecta a mi en particular l'última revetlla de l'autodeterminació? Doncs perquè en qualsevol dels múltiples viatges que faig per Espanya, al veure la meva documentació o escoltar-me parlar en català m'apliquin la tarifa màxima en qualsevol allotjament, o el cambrer de torn em deixi caure un zipiajo en la sopa abans de sortir de la cuina, o el dolor que assec quan en qualsevol menjar de qualsevol restaurant espanyol, els comensals brindin amb champagne menyspreant públicament el nostre cava (això últim ja no m'afecta tant des que vaig veure les fotos de l'impresentable Laporta emborratxant-se amb xampany francès).
Aquestes petites coses que alteren la pau i l'harmonia en la qual m'assec feliç, em desestabilitzen emocionalment i no m'agraden. Probablement sigui perquè sóc un simple.
La meva nació és la meva família i la meva llar, per ells sí lluitaria fins i tot fins a perdre la vida. Quan surto de casa meva estic en el carrer, el putu i perillós carrer, per aquest no moc un dit. Uns ho nomenen Empordà, altres Catalunya, altres Espanya, altres Europa, etc. etc.
Bueno, no em facis massa cas, la meva opinió no val un pebrot.
Salutacions
uei tararí
a mi el rotllo ciutadà del món no me va. Senzillament perquè tots tenim unes arrels, venim d'una cultura. Renunciar a això és renunciar a la nostra identitat. Casa meva sí, el meu pais, també. I que tothom se senti del pais que vulgui, però que pugui expressar-ho i exercir-ho lliurement. Salut amic, i bones festes.
Publica un comentari a l'entrada