Sobre mi

Castell d'Aro, Catalunya
Professional de la comunicació, m'agrada opinar de tot una mica. Em dedico a la comunicació estratègica empresarial i de persones. També estic formada en direcció de campanyes electorals i enguany he fet l'Esp. de xarxes socials i comunitats virtuals a la UOC. M'interessen totes les manifestacions de la comunicació, els intríngulis de les relacions personals, tot això del 2.0, i la política de la micro a la macro. Sóc fan de la novela negra sueca i de gaudir del temps lliure amb els meus fills.

diumenge, 23 de maig del 2010

Escalfant motors


Fa pocs dies vaig assistir a la trobada de quadres del partit a Lloret de Mar, i just una setmana després a les jornades cap a la independència a Torroella. Totes elles amb un denominador comú, l'establiment i la comunicació de l'estratègia per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i de retruc, les municipals, que ja tenim a tocar, només a un any vista. Ara, més que mai, tenim la independència més aprop, més del que ens pensem, però més lluny del que voldríem ser.... Cada vegada hi ha més independentistes, vinguin del partit que vinguin, el resultats de les consultes per la independència així ho avalen. I hem d'explicar que ERC és forta, que ERC és útil. Amb Esquerra al govern, passen coses concretes, es fan lleis (cinema, successions,..), nosaltres també tenim obra de govern. Només hi ha un camí endavant, i més si surt d'una vegada la famosa sentència. Només hi ha un camí endavant, ara que les noves restriccions del govern espanyol en matèria econòmica ens ofegaran encara més.
Tots els partits catalans haurien de tenir clar que ens cal una majoria social que entre tots podríem aportar per fer aquest camí. Una majoria transversal, política i no política, però amb un objectiu comú: el d'alliberar-se d'aquest jou que fa que cada dia el llast que arrosseguem sigui més pesat...
Ens cal establir xarxes de complicitat entre uns i altres i caminar plegats. Amb un rerefons d'independentisme adult, professionalitat, basat en un principi de realitat, no en un independentisme adolescent, atomitzat, que no suma i que fragmenta...
En Jaume Sobrequés ens deia que no cal justificar el dret a l'independència a priori. És un dret natural que està a la carta magna europea, només faltaria!! I s'entesten en seguir negant-nos-lo.
El que passa és que els diners són la mare dels ous, no sé si sabeu que a cadascú de nosaltres el sosteniment d'Espanya ens costa, impostos a part, 2740 euros a l'any. Arribarà un dia que no els podrem pagar, i què farem? pot Espanya subsistir sense Catalunya? evidentment que no. I pot Catalunya assumir més expoli per part d'Espanya? tampoc. Si Catalunya fos una empresa, a hores d'ara ja hauria tancat per fallida.
Tal com diu en Joan Puigcercós, no és tan complicat enumerar les coses amb què sortirem guanyant amb una Catalunya independent, i sense utilitzar la paraula "millor". Tindrem horaris europeus, un poder judicial democràtic, un nou model d'administració pública....I al final, mirarem enrere amb respecte, però amb la mirada de la llibertat posada en l'horitzó.
Persistim, no falta tant.