.jpg)
Fa pocs dies vaig assistir a la trobada de quadres del partit a Lloret de Mar, i just una setmana després a les jornades cap a la independència a Torroella. Totes elles amb un denominador comú, l'establiment i la comunicació de l'estratègia per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i de retruc, les municipals, que ja tenim a tocar, només a un any vista. Ara, més que mai, tenim la independència més aprop, més del que ens pensem, però més lluny del que voldríem ser.... Cada vegada hi ha més independentistes, vinguin del partit que vinguin, el resultats de les consultes per la independència així ho avalen. I hem d'explicar que ERC és forta, que ERC és útil. Amb Esquerra al govern, passen coses concretes, es fan lleis (cinema, successions,..), nosaltres també tenim obra de govern. Només hi ha un camí endavant, i més si surt d'una vegada la famosa sentència. Només hi ha un camí endavant, ara que les noves restriccions del govern espanyol en matèria econòmica ens ofegaran encara més.
Tots els partits catalans haurien de tenir clar que ens cal una majoria social que entre tots podríem aportar per fer aquest camí. Una majoria transversal, política i no política, però amb un objectiu comú: el d'alliberar-se d'aquest jou que fa que cada dia el llast que arrosseguem sigui més pesat...
Ens cal establir xarxes de complicitat entre uns i altres i caminar plegats. Amb un rerefons d'independentisme adult, professionalitat, basat en un principi de realitat, no en un independentisme adolescent, atomitzat, que no suma i que fragmenta...
En Jaume Sobrequés ens deia que no cal justificar el dret a l'independència a priori. És un dret natural que està a la carta magna europea, només faltaria!! I s'entesten en seguir negant-nos-lo.
El que passa és que els diners són la mare dels ous, no sé si sabeu que a cadascú de nosaltres el sosteniment d'Espanya ens costa, impostos a part, 2740 euros a l'any. Arribarà un dia que no els podrem pagar, i què farem? pot Espanya subsistir sense Catalunya? evidentment que no. I pot Catalunya assumir més expoli per part d'Espanya? tampoc. Si Catalunya fos una empresa, a hores d'ara ja hauria tancat per fallida.
Tal com diu en Joan Puigcercós, no és tan complicat enumerar les coses amb què sortirem guanyant amb una Catalunya independent, i sense utilitzar la paraula "millor". Tindrem horaris europeus, un poder judicial democràtic, un nou model d'administració pública....I al final, mirarem enrere amb respecte, però amb la mirada de la llibertat posada en l'horitzó.
Persistim, no falta tant.
3 comentaris:
Amiga Montse: Que maco i romantic que em planteges l'atomització del vot independentista...! Tant de bó que fos per el motiu que esmenes lligat a una inmaduresa adolescent mes aviat que a un afany de personalisme i poder personal i lucratiu amb una excusa perfecte, amb el benefici d'una càrrega existencial i sentimental del comú dels Catalans per aprofitarse'n al mes pur estil "Millet". Ara em diràs que em notes enfadat? SI ESTIGUEEESSSS ENFADAAATTTT HO DIRIAAAA AIXIIIII!!!!! jajaja. Estic desenganyadet, però la teva visió romàntica és com fer de la necessitat, virtut... El vot independentista està atomitzat perque la política és un viver de "trepas", i si es fessin llistes obertes, encara mes. Però ja veus que no ho dic enfadat... he creat una fama que ja no poc dir res que assemblo enfadat!. jajaajaaaaa. Salutacions.
La banya del brau foredant la gola del torero hauría de ser l'imatge perfecta per promocionar els antitaurins. Amb el lema: "No feu patir un animal en nom de l'Art" és mes impactant que L'Alaska lluint les greixines ensanguinolada amb "banderilles". O un altre lema menys estetic seria: "Por la boca muere el pez y la mala tradición". Continuar amb aquesta barbàrie medieval fa menys terrible matar per una causa Nacionalista com la Independència d'Euskadi i soc conscient que el que dic és una barbaritat, tant com veure a un avi amb el coll encertat per la banya d'un bou mentre un grapat de nostàlgics espanyolistes criden posseits per el vermell de la sang com aficionats a la selecció espanyola, que no en va es diu també "la roja". És el vermell passional dels llatins per el que els costa menys fer les barbaritats mes grans per les causes mes minies. De vegades voldría haber nescut a Groenlàndia!!
Víctor: 1- NO T'ENFADIS!! 2-comprenc que estiguis desenganyat, però és que aquesta lluita fa tant temps que dura!! I has de reconèixer que si no és amb un punt d'idealisme, la càrrega és molt més feixuga!!
En qualsevol cas, necessitem gent implicada com tu, que ens ajudi a difondre el missatge d'Esquerra, som gent compromesa, gent que treballem pel pais i la seva gent, i sobretot podem presumir de tenir les mans netes!! que a hores d'ara sembla que tenir-les polides és sinònim de ser una rara avis...
Publica un comentari a l'entrada