Doncs sí, ja hem votat. Recordo la primera onada de consultes, en que vaig viure molt d'aprop la consulta de Cassà de la Selva: armada càmara en mà, retratant propis i estranys en aquest procés tan democràtic com és l'exercici del vot.
Família, amics, tots fotografiats en el moment d'introduir la butlleta a l'urna, amb un somriure d'orella a orella i amb el gest esperançat de que alguna cosa s'estava movent, i que ara sí que sí. A Cassà, venien els subsaharians en grup, igual que els magrebins, i jo xerrava amb ells, àvida de saber quin era el motiu de la seva votació, el perquè es mobilitzaven. Tots coincidien en dir que als seus països respectius i fins i tot aquí mateix, en circumstàncies normals, no els era permès votar, i que aquesta oportunitat no la volien deixar escapar. Coincidien també en afirmar que amb una Catalunya independent, les coses segurament els anirien millor, perquè només dependríem d'un govern, no de dos, i tan malament no ho farien pas no...? Sàvies paraules. I sobta que hagi de ser la gent nouvinguda la que ens ho engalti a la cara. I encara hi ha gent entestada en no entendre-ho!!
I el 25 d'abril ha estat el torn del nostre municipi, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Llàstima de la poca participació, que es va quedar en un 10,5%. Però cal ser honestos i explicar les coses. Amb tots els recursos disponibles, l'artilleria de propaganda del govern funcionant i la implicació institucional de tots els ajuntaments, un 10,5% hauria estat un escàndol. Però en les circumstàncies en que ha transcorregut la consulta, ja no només al nostre poble, sinó també a una bona colla de municipis d'arreu, la veritat és que es pot considerar un resultat prou digne.
En concret a casa nostra, sense la concurrència del Cavall Bernat Futbol Sala i dels voluntaris col.laboradors, la consulta no s'hagués pogut fer, tot i tenint com dic un entorn poc favorable, la seva implicació i treball altruïsta han estat determinants.
Però no hi havia suport institucional local, la moció de recolzament a la consulta no va prosperar en el seu dia per manca d'entesa entre els partits polítics, la precipitació, la manca de diàleg per part dels uns i dels altres....i tot plegat va precipitar “el desmarque” de l'equip de govern respecte la celebració de la consulta i una molt poca predisposició a la cessió de locals, espais per a publicitat electoral, col.locació de taules....
Tampoc és just assenyalar aquest fet com a únic responsable de la baixa participació. Cal sumar-li la ja tradicional apatia dels mitjans de comunicació envers aquest tema, i també els tertulians habituals que s'han cuidat regularment d'anar posant la por al cos dels electors esgrimint l'anticonstitucionalitat del procés. De fet, jo ja ho comentava en un post anterior. Tenen por. I la por fa fer coses irracionals.
A més, hi ha aquest sentiment generalitzat de tantsemenfotisme, en relació a la pròpia consulta, i en relació a la política i a l'esdevenir en general. Recordo que al local on fèiem les votacions, una bona colla de jovent feia un billar, i en un intent d'esperonar-los perquè votessin, el que fos, però que aprofitessin l'oportunitat que tenien davant, la resposta en general era “yo paso de este rollo”. Tal qual.
De totes maneres, no perdem l'esperança. De tots és sabut que l'efecte bola de neu no s'atura i que aquesta, quan arriba a lloc, xoca contra alguna cosa i finalment esclata i es desfà. Seria com les nostres relacions amb Espanya, que aviat quedaran foses com la neu al sol de maig.
I ara, seguirem treballant per a l'onada del juny. La bola segueix creixent.
(Foto: tot i estar presidint la taula electoral diumenge a la tarda, vaig voler votar anticipadament, per si em passava alguna cosa i no podia fer-ho diumenge....)
Família, amics, tots fotografiats en el moment d'introduir la butlleta a l'urna, amb un somriure d'orella a orella i amb el gest esperançat de que alguna cosa s'estava movent, i que ara sí que sí. A Cassà, venien els subsaharians en grup, igual que els magrebins, i jo xerrava amb ells, àvida de saber quin era el motiu de la seva votació, el perquè es mobilitzaven. Tots coincidien en dir que als seus països respectius i fins i tot aquí mateix, en circumstàncies normals, no els era permès votar, i que aquesta oportunitat no la volien deixar escapar. Coincidien també en afirmar que amb una Catalunya independent, les coses segurament els anirien millor, perquè només dependríem d'un govern, no de dos, i tan malament no ho farien pas no...? Sàvies paraules. I sobta que hagi de ser la gent nouvinguda la que ens ho engalti a la cara. I encara hi ha gent entestada en no entendre-ho!!
I el 25 d'abril ha estat el torn del nostre municipi, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Llàstima de la poca participació, que es va quedar en un 10,5%. Però cal ser honestos i explicar les coses. Amb tots els recursos disponibles, l'artilleria de propaganda del govern funcionant i la implicació institucional de tots els ajuntaments, un 10,5% hauria estat un escàndol. Però en les circumstàncies en que ha transcorregut la consulta, ja no només al nostre poble, sinó també a una bona colla de municipis d'arreu, la veritat és que es pot considerar un resultat prou digne.
En concret a casa nostra, sense la concurrència del Cavall Bernat Futbol Sala i dels voluntaris col.laboradors, la consulta no s'hagués pogut fer, tot i tenint com dic un entorn poc favorable, la seva implicació i treball altruïsta han estat determinants.
Però no hi havia suport institucional local, la moció de recolzament a la consulta no va prosperar en el seu dia per manca d'entesa entre els partits polítics, la precipitació, la manca de diàleg per part dels uns i dels altres....i tot plegat va precipitar “el desmarque” de l'equip de govern respecte la celebració de la consulta i una molt poca predisposició a la cessió de locals, espais per a publicitat electoral, col.locació de taules....
Tampoc és just assenyalar aquest fet com a únic responsable de la baixa participació. Cal sumar-li la ja tradicional apatia dels mitjans de comunicació envers aquest tema, i també els tertulians habituals que s'han cuidat regularment d'anar posant la por al cos dels electors esgrimint l'anticonstitucionalitat del procés. De fet, jo ja ho comentava en un post anterior. Tenen por. I la por fa fer coses irracionals.
A més, hi ha aquest sentiment generalitzat de tantsemenfotisme, en relació a la pròpia consulta, i en relació a la política i a l'esdevenir en general. Recordo que al local on fèiem les votacions, una bona colla de jovent feia un billar, i en un intent d'esperonar-los perquè votessin, el que fos, però que aprofitessin l'oportunitat que tenien davant, la resposta en general era “yo paso de este rollo”. Tal qual.
De totes maneres, no perdem l'esperança. De tots és sabut que l'efecte bola de neu no s'atura i que aquesta, quan arriba a lloc, xoca contra alguna cosa i finalment esclata i es desfà. Seria com les nostres relacions amb Espanya, que aviat quedaran foses com la neu al sol de maig.
I ara, seguirem treballant per a l'onada del juny. La bola segueix creixent.
(Foto: tot i estar presidint la taula electoral diumenge a la tarda, vaig voler votar anticipadament, per si em passava alguna cosa i no podia fer-ho diumenge....)
3 comentaris:
quanta rao tens amb el tema del jovent. Pel que se, a l'IES es van recollir molts pocs vots tot i haver anat alla a explicar-lis com anava tot. Molt llastimos
Está molt bé el teu comentari Montse. Molt oportú. Jo la veritat no menystindria la participació, em sembla molt bona! Amb el que costa que la gent surti de casa per fer alguna cosa imagina't per anar a votar una cosa que a priori no ha de servir per massa res....
Ara, tot això ha de tenir un resultat polític, perquè malgrat que la ciutadania pot tenir força a la pràctica els avenços es fan sempre en l'àmbit governamental o parlamentari. I crec sincerament que malgrat el govern que tenim i malgrat que hi hagi molta gent que ha intentat (i no sé fins a quin punt ho ha aconseguit) posar en dubte la seva catalanitat i compromís amb el país, la veritat és que els avenços en temes de país han estat espectaculars, si els comparem amb l'etapa convergent.
Mira jo tinc, com tu, simpaties per ERC i penso que avui, és la millor fórmula per canviar alguna cosa. Ho està fent malgrat no ser una força majoritària i ha de continuar fent-ho en un futur. Per això penso que tota aquesta gent que té aspiracions nacionals hauria de veure en Esquerra, l'instrument per canalitzar-ho. Ni ciu, que l'endemà de les eleccions suavitzará el seu missatge més nacionalista (de fet ja ho està fent) ni altres formacions que proposen la terra promesa, sense explicar-nos el camí, perquè no el sabem són la solució. M'aturo aquí, aquestes forces amb molta activitat a la xarxa i es perden amb el el més aboslut populisme aspiren a tenir representació parlamentaria. La veritat és que potser amb bona fe, o potser ingènuament que deu ser el mateix, aquestes forces o força més concretament (Rcat) es el veritable cavall de troia de l'independentisme. Una força que la fan servir els que tenen interès en que res canvii per desgastar l'indepentisme parlamentari que és l'unic que pot fer i está fent alguna cosa per avançar cap a la llibertat. Ara mateix Montse penso que totes aquestes persones de bona fe només poden tenir un sortida a les seves aspiracions a través d'ERC.
Montse: Tens una foto per perpetuar aquest moment tan emotiu!! Quina sort...! Jo no hi vaig pensar. A "la República independent de casa meva" va votar un 100% amb dret a vot i va sortir el "sí" amb una majoria del 100%, i aquesta va esser la nostre aportació a les urnes de "l'Avenir Fanalenc" al costat de l'antiga parada de la Sarfa. A mi, em retreia d'anar a última hora, el fet de ser com llençar un penalt a porteria buida, i a la meva dona, per el fet de no ser vinculant. Però sentimentalment va ser un exercici de reafirmació, i per la meva dona, una forma de poder dir el que pensa, per que les coses que no es diuen no se saben!! Gràcies als organitzadors, i no que no ho intenti rentabilitzas ningú amb personalismes, com a la primera o segona consulta, que això també fa mal i afecta els resultats! Salut.
Publica un comentari a l'entrada