Cada dia que passa, n'estic més convençuda. Jan Laporta, un més al selecte club dels messies altrament dit RCat?. Ell és el gran visionari, que amb la seva actitud de festeig amb Reagrupament li dona un protagonisme immerescut que l'única cosa que aconsegueix és afavorir el regionalisme vinculat a l'espanyolisme més ranci.
Amb Laporta i RCat o RCat i Laporta, lluny de reforçar l'independentisme, davant l'hipotètica pèrdua de pes d'ERC forçaran per passiva un pacte CiU i PP, i amb aquest panorama, totes aquelles consciències que avui es vanten d'haver remogut es veuran condemnades a un llarg hivernatge que durarà irremeiablement quatre anys com a mínim, serà un silenci obligat que farà bona la dita de “qui calla...atorga”.
Molt malament han d'estar les coses, quan sota les seves sigles no han estat capaços en cap moment, d'aglutinar altres plataformes independentistes com ara Maulets, CUPs, el Partit republicà català o la plataforma d'en Nicolau Canela....no?
Amb l'ofensiva d'RCat per intentar dinamitar ERC, i amb l'ajuda del seu entorn vinculat al grup Godó, RCat es postula com la crosa de CiU, el seu cavall de Troia en l'entorn independentista, que només sobreviu a força de cops mediàtics, bé sigui gràcies a les divergències i els escàndols en el si de la pròpia agrupació, bé sigui per les pròpies intervencions i/o comportaments de Laporta. Per cert, unes intervencions que, a hores d'ara, encara no han donat com a fruit un compromís en ferm amb RCat, un compromís del qual tinc els meus dubtes si no acabarà essent un bluf.
I davant d'unes perspectives electorals nul·les, l'agrupació més messiànica del panorama polític català, farcida de personalismes que impedeixen de totes-totes un projecte veritable de grup cohesionat, es condemna ella sola al fracàs i ens dóna la raó a tots aquells que, com jo, pensem que el futur independentista d'aquest pais continua estant a les mans d'Esquerra, un partit parlamentarista que disposa de la majoria social i política que ni RCat ni Laporta no tenen ni tindran.
Amb Laporta i RCat o RCat i Laporta, lluny de reforçar l'independentisme, davant l'hipotètica pèrdua de pes d'ERC forçaran per passiva un pacte CiU i PP, i amb aquest panorama, totes aquelles consciències que avui es vanten d'haver remogut es veuran condemnades a un llarg hivernatge que durarà irremeiablement quatre anys com a mínim, serà un silenci obligat que farà bona la dita de “qui calla...atorga”.
Molt malament han d'estar les coses, quan sota les seves sigles no han estat capaços en cap moment, d'aglutinar altres plataformes independentistes com ara Maulets, CUPs, el Partit republicà català o la plataforma d'en Nicolau Canela....no?
Amb l'ofensiva d'RCat per intentar dinamitar ERC, i amb l'ajuda del seu entorn vinculat al grup Godó, RCat es postula com la crosa de CiU, el seu cavall de Troia en l'entorn independentista, que només sobreviu a força de cops mediàtics, bé sigui gràcies a les divergències i els escàndols en el si de la pròpia agrupació, bé sigui per les pròpies intervencions i/o comportaments de Laporta. Per cert, unes intervencions que, a hores d'ara, encara no han donat com a fruit un compromís en ferm amb RCat, un compromís del qual tinc els meus dubtes si no acabarà essent un bluf.
I davant d'unes perspectives electorals nul·les, l'agrupació més messiànica del panorama polític català, farcida de personalismes que impedeixen de totes-totes un projecte veritable de grup cohesionat, es condemna ella sola al fracàs i ens dóna la raó a tots aquells que, com jo, pensem que el futur independentista d'aquest pais continua estant a les mans d'Esquerra, un partit parlamentarista que disposa de la majoria social i política que ni RCat ni Laporta no tenen ni tindran.
5 comentaris:
No estic gaire d'acord.
Feia molts anys que votava a ERC, però m'ha decebut molt el tripartit. Crec que votar ERC es voler un altre tripartit. Jo vull la independència pel meu país i ERC no fa el que caldria,... Potser RCat ho farà millor si arriba a obtenir un bon resultat.
Amiga Montse: Estic força d'acord amb tu. El Sr. Carretero crec que somia amb una transversalitat a priori, com si el resultat dels comicis no pogués parlar prou clar per fer els pactes que l'electorat reclami en cada moment. Si els espanta reeditar "tripartit", "pacte d'entesa" o "reciclat de progrés", imaginet quin futur te una formació que ja neix per fer la comparsa a Convergència i Unió... no ha quedat prou clar... I UNIÓ!!! (la patronal catalana!) Jo no votaré a Rescat.cat... perdó: R.Cat, perque els negocis es fan al mercat, amb la mercaderia collida, i no a l'hort, abans de sembrar!!! Si volen sumar, BENVINGUTS!... però per fer de Rosa Díez, millor que continuin de metges i vedettes, que ho fan de PPM! (PPM= Peperos Pastifats de Maquillatge). Sort d'en Pep Guardiola, que és un humil crack!! Visca el Barça, cap a la final de Madrid, "El Camino de Santiago Bernabeu"!!!! Salut.
Hola a tothom:
Montse, el tema que has exposat és molt interesant ja que deixes entreveure la falta de definició política de RCat i, ofereixes una visió molt clara del teu punt de vista.
Ara bé, de la mateixa manera que podem no estar d'acord amb aquesta falta de definició política de RCat, crec que el problema de definició o redefinició és extensible a tots els partits polítics que, actualment, estàn o bé en el govern, o en l'oposició.
Els d'esquerres (aquí cal incloure també ERC) tenen o han tingut actuacions força dretanes -només cal recordar certes imposicions en la llei de presupostos de la Generalitat de Catalunya per part dels anomenats d'esquerres. Per no parlar del tema lingüístic que conec força bé i que, malauradament ha perjudicat de manera increïble a la filologia convertint-la en una qüestió política i no acadèmica per part d’alguns partits polítics (siguin d’esquerres o més conservadors).
Però tornant al tema que has plantejat, crec que el problema rau en la falta de definició política de tots el partits. Els d'esquerra i algunes de les actituts marcadament dretanes han aconseguit oferir una imatge força desdibuixada dels seus interesos i la seva lluita; per altre banda, els de dretes cada vegada més enfatitzant el seu viratge al centre, pel simple fet d'evitar el binomi: dreta=fatxa. Tot és lícit en la política si ho fas amb respecte, compromís i lleialtat als teus principis. Per aixó els electors voten un color o un altre, donat que creuen en aquest compromís als principis del seu partit.
Però què passa quant el partit que has votat prèn decissions, actua i va en contra d'allò que estava en el seu programa polític?? Obviament el resultat és una clara decepció, frustració i confussió per part dels seus electors.
No estic dient que sovint les coses siguin fàcils.....però el desencís i la falta de definició política crec que és quelcom endèmic extès arreu.
Crec que falta més comunicació entre els polítics i la militància, però per damunt de tot, un compromís per part dels polítics en la definició d’esquerres que es vol transmetre i les posteriors actuacions que cal fer partint d’aquesta definició. Crec que hi ha certa por en demanar per part dels votants i/o dels militans aquesta definició a tots aquells que coneixem com ‘la cúpula del partit’. Per la raó que sigui (i que desconec), falta iniciativa en aquest sentit per part dels militants en demanar, exigir i pendre part en la definició d’una militància d’esquerres.
Parles d’hivernatge i d’una hipotètica pèrdua de pes d’Esquerra….clar plantejar-se si tot plegat no és el resultat d’una altra paraula que també comença amb ‘hi’ i que, sens dubte, també està molt relacionada i potser n’és la conseqüència de tot plegat: el hipotecar els vots de la militància en benefici d’interesos personals i molt allunyants d’allò que els votants esperaven.
Crec que el compromís polític cal que es funamenti en una clara i convinçent definició de la ideologia i objectius, i no com el que sembla ser el més habitual partir d'una lectura esviaxada del "Príncep" de Maquiavel.
Salutacions a tots/totes des dels Estats Units,
Lluís Trigueros-Ramos y López
Hola a tots, abans de res, suggereixo la lectura de l'article d'opinió d'en Josep M. Pasqual al Punt diari d'avui. La clava. Pere, potser hi trobes algunes respostes.
Segon, a ERC treballem per assolir el millor resultat possible, el qual desitjaríem que ens servís per governar aquest país. Òbviament, si no assolim aquesta majoria ens veurem en la tessitura de possibles pactes. Com tothom.
El pas pel tripartit no ha estat tan nefast com alguns s'entesten a veure, fins i tot ha estat molt positiu. Hem portat a la pràctica les velles reivindicacions d'ERC (reforma Estatut, blindatge del català a l'escola, llei de consultes, vegueries...)tot i la seva dificultat a voltes amb els propis socis de govern, i a voltes amb la pròpia oposició (Ciu)amb temes de país com són el català al cinema, consultes, vegueries...Una CiU que es proclama nacionalista, però no independentista. Quina diferència hi ha per exemple entre el catalanisme del PSC i el nacionalisme de Ciu?
Una altra cosa, sobretot pels exvotants. Ens retreieu que hem fet president en José Montilla. Lluis, tu ho entendràs millor que ningú...Acàs només podem treballar per aquest pais les persones d'aquí? Si volíem estar al govern, això passava per fer president un cordovès. I què? La meva mare és de Granada i això no impedeix que es manifesti en la defensa de la nostra terra. Pretendre, per part "dels altres" independentistes, que l'origen de les persones sigui un factor excloent, és tant com dir que els no-catalans no poden ser independentistes i per tant aquest es queda com un fet minoritari i no integrador. És això el que realment volem?
El meu pare és nascut a Bilbao i d'arrels granadines, i no impedeix que es manifesti sempre a favor de la seva conveniència. Crec que no existèix persona mes "apolítica" i "apàtrida" que ell!. No m'importa que el Sr. Montilla sigui portugues, aiii! Cordobes. Si m'haguessin preguntat a mi, en unes primaries, no l'hagues escollit preferentment. Però es just que sigui ell, doncs el PSC encara és alguna cosa gràcies al vot de la inmigració andalusa del cinturó industrial de BCN. Encara gràcies que tingui un únic discurs Catalanista!! Ciu ja ha fet els seus 8 anys de "redenció" i tornarém a 23 anys mes de "Mas pujolisme", mal em pesi. La personalitat catalana només sap imposar-se amb una gran dosi d'eufòria ajudada per alguna sustància, com un cubata de "independentisme". Però la eufòria genètica dels colonitzadors (Psc+PSOE) i la dels negociants i comerciants de bipartit ( Convergència i Unió) els te en un permanent "colocón", i els costa ben poc motivar-se. I sense riscos ni aixecar sospites. En definitiva: Catalunya és una 2ª Residencia permanent i una oportunitat de negoci de primer ordre: però cal mantenirla amb la "corda curta" o s'els pot escapar "la vaca". El 3-1 contra el Inter m'ha deixat ben desanimat! Visca el Barça i visca Catalunya i la diada cultural de Sant Jordi!!
Publica un comentari a l'entrada