Ja està, segur que direu. Ara la Montse apel·la al recurs fàcil. Ara ens dirà que si fóssim independents la gestió de la gran nevada s'hagués portat per altres camins. Doncs sí. Però no. No anava per aquí, companys.
Avui vull parlar de les consultes independentistes, les quals tindran en el 25 d'abril la 3a. Fornada. Darrerament, ja han sortit les veus de sempre, aquelles tremendistes que se'n cuiden sistemàticament de recordar-nos que amb les consultes no anem enlloc. Total, no són vinculants, quina pèrdua de temps, no? I sabeu per què ho fan? Perquè els fan por. Perquè no saben com aturar-ho, especialment aquells que, intuint el que un dia pot passar, es dediquen a escampar i fomentar el desànim amb el ferm propòsit que desistim. També pequen d'il·lusos.
Però tornem a la nevada. Un dels fets més solidaris amb el que ens hem enfrontat darrerament. Qui ha netejat en molts casos els carrers dels pobles? Els propis veïns. Qui no ha dona aixopluc a algun amic, o familiar o conegut que es trobava en condicions inferiors a les pròpies? Els propis veïns. Qui ha estat que, de forma altruista, ha ofert transport, menjar o tan sols companyia a qui ho podia necessitar? Els veïns. Qui ha treballat en els ajuntaments amb els dispositius que s'havien establert? Policia local, protecció civil, regidors, alcaldes, voluntaris...al capdavall tots ells veïns. I també PERSONES.
És la pròpia ciutadania que amb la seva solidaritat i implicació han ajudat a sortir de la situació en què ens trobàvem, són les mateixes persones que amb la seva veu i el seu vot poden alçar-se contra la situació actual i dir prou.
Volem votar i volem ser independents, perquè al capdavall tots som persones i tenim el dret a decidir sobre el nostre futur. I com el garantirem? De la millor manera possible, tenint un estat propi. Essent un país de ple dret.
PD. per cert, aquests dies de foscor he pogut dedicar més estona a la lectura. Us recomano vivament “Crònica de la independència” de la Patrícia Gabancho. Un llibre que si hagués voluntat, només caldria utilitzar-lo com a full de ruta cap a la nostra plena llibertat.
Avui vull parlar de les consultes independentistes, les quals tindran en el 25 d'abril la 3a. Fornada. Darrerament, ja han sortit les veus de sempre, aquelles tremendistes que se'n cuiden sistemàticament de recordar-nos que amb les consultes no anem enlloc. Total, no són vinculants, quina pèrdua de temps, no? I sabeu per què ho fan? Perquè els fan por. Perquè no saben com aturar-ho, especialment aquells que, intuint el que un dia pot passar, es dediquen a escampar i fomentar el desànim amb el ferm propòsit que desistim. També pequen d'il·lusos.
Però tornem a la nevada. Un dels fets més solidaris amb el que ens hem enfrontat darrerament. Qui ha netejat en molts casos els carrers dels pobles? Els propis veïns. Qui no ha dona aixopluc a algun amic, o familiar o conegut que es trobava en condicions inferiors a les pròpies? Els propis veïns. Qui ha estat que, de forma altruista, ha ofert transport, menjar o tan sols companyia a qui ho podia necessitar? Els veïns. Qui ha treballat en els ajuntaments amb els dispositius que s'havien establert? Policia local, protecció civil, regidors, alcaldes, voluntaris...al capdavall tots ells veïns. I també PERSONES.
És la pròpia ciutadania que amb la seva solidaritat i implicació han ajudat a sortir de la situació en què ens trobàvem, són les mateixes persones que amb la seva veu i el seu vot poden alçar-se contra la situació actual i dir prou.
Volem votar i volem ser independents, perquè al capdavall tots som persones i tenim el dret a decidir sobre el nostre futur. I com el garantirem? De la millor manera possible, tenint un estat propi. Essent un país de ple dret.
PD. per cert, aquests dies de foscor he pogut dedicar més estona a la lectura. Us recomano vivament “Crònica de la independència” de la Patrícia Gabancho. Un llibre que si hagués voluntat, només caldria utilitzar-lo com a full de ruta cap a la nostra plena llibertat.
6 comentaris:
Les coses clares. Ben dit noia
Amiga Montse: Segueixo a la Sra. Patrícia en els debats de 59' i crec que no creu ni minimament en el que posi aquest llibre, que desconec i em resistèixo a comprar i donar-li negoci. A les esquenes de Catalunya està plé d'oportunistes, com la Rosa Diez i Albert Ribera, que volen fer un espai de centre explotant la catalanofòbia, (com exèmple de contraris) i la Gabancho (Argentina?) i la Oronovich (¿?) que no acaben de creure en el que fan, però el soroll dels euros els acaba d'estimular. Prou negoci a costa del sentiment català! Després passen coses com lo dels germans Centelles i ens extranya? Fem primer un referèndum de "Qui vendria a sa mare per 30 monedes?" i veurem el futur que li queda al nostre somni de Independència! Poc! Salut.
Hola Montse!!
Carai!! quina empenta!! Felicitats!!!. No sabia que t'havies fet militant d'Esquerra, jo ho havia sigut pero ara no m'identifico plenament..., espero que poguis desenvolupar políticament tot el gran potencial que tens.
No em desagradaria que Catalunya fos independent, o almenys que gaudis de molt més autogovern. També m'agradaria ser més estimat i respectat com a catalá per Espanya, malaugradament quant viatjo, sovint em toca viure situacions en que constantment m'he de justifica pq parlo catalá i pq dels pensaments polítics catalanistes. És pessat i una mica molest, ja que un esta de vacances!!! Pero que hi farem esta dins del pack de ser catalá i no voler renuncia a una cultura que em mamat i estimat desde petits.
Felicitats pel blog i molta sort.
ostres víctor, et noto empipat. El comentari arrel del llibre de la Gabancho és perquè aquest, m'ha semblat molt clarivident i tot el que diu, força assolible. Ara, jo el 59 segons no el miro i no et sabria dir el què de les seves intervencions. Em sap greu.
... Ho sento, Motse. Segur que és molt interessant per que el tema s'ho val, i la il·lusió acaba d'afegir la resta amb imaginació. Escoltar a la Patricia Gabancho al 59' ho il·lustra molt be el cas de quan van debatre lo de les corridas de toros (que s'haurien de dir "corridas de sadismo del espectador", amb perdó de la grolleria). Al final, el Marius Carol i la Magda Oronovich van acabar fent una propaganda extraordinària del José Tomás, que fins hi tot jo, que ho odio a mort, m'ha quedat la curiositat de veure'l de tant "maco" que ho fa! Es com veure "La lista de Schlinder" i, després de tant de sadisme inhumà inmund e inconcebible dels feixismes anglosaxons, Nacis i "Alliberadors", penses que acaba bé per que s'en salva un de força bó, com de menys el narrador... apologia de la justificació de la barbàrie. El consell de sàbis, és que les coses s'han de documentar i recuperar per apendre del error per no repetir-ho, però recrear-s'hi és tant perniciós com furgar en una ferida exposada a infectar-se de nou. No m'enrrotllo més. Algún dia el llegiré. Gràcies per la recomanació. Salut.
Montse! Arreu parlen de Laporta i els propers comicis autonòmics. Que en penses? Ens marcara un gol en pròpia porta, Laporta? (Valgui la redundància) jajaja. Unitat no és la tònica general de les juntes directives de la Era Laporta al Barça, així que, crec que aquest senyor és mes "cainita" que Cain. Abel si Carretero palma... Aveure si es carrega al Carretero, que ja li ha dit "ànima lliure", o alguna perla d'aquestes tipus "al loro!". Quins comicis mes emocionants, els propers!
Publica un comentari a l'entrada