Sobre mi

Castell d'Aro, Catalunya
Professional de la comunicació, m'agrada opinar de tot una mica. Em dedico a la comunicació estratègica empresarial i de persones. També estic formada en direcció de campanyes electorals i enguany he fet l'Esp. de xarxes socials i comunitats virtuals a la UOC. M'interessen totes les manifestacions de la comunicació, els intríngulis de les relacions personals, tot això del 2.0, i la política de la micro a la macro. Sóc fan de la novela negra sueca i de gaudir del temps lliure amb els meus fills.

dimecres, 17 de març del 2010

La setmana negra


Ben mirat, la setmana blanca que contempla el nou curs escolar mercè a la nova llei d'educació, sembla ser que no serà tan mala idea....si més no, sembla que almenys les dates seran les adients per poder revolcar-nos al mig d'una nevada com cal. I fins i tot, sense voler-ho, els adults també podrem gaudir de tan merescudes vacances gràcies a la competència (del verb "ser competent") d'un quart poder anomenat Endesa. Esperem que no.

La setmana negra que tot just hem deixat enrere ens ha desat en safata força elements sobre els quals reflexionar i que ens venen abastament reflectits dia sí dia també, en les cròniques periodístiques i en les boques de cada conciutadà que s'ha vist condemnat a sobreviure mitjançant recursos propis del segle XIX (vegeu el meu post anterior), a causa de la gran apagada de març de 2010.

Però pecarem d'il.lusos si pensem que l'apagada ha afectat només el sistema elèctric. No. L'apagada s'ha donat també en la capacitat de certs departaments governamentals a l'hora de redactar plans d'emergència i programes de crisi. A la universitat, ens deien: el món es divideix en dos tipus d'empreses (o entitats, institucions...el que es vulgui): les que han patit alguna crisi i les que l'han de patir. Quina veritat! Les primeres ja tenen l'experiència, i per tant aquesta els ha ofert un punt d'inflexió per a la millora dels procediments i l'establiment de mesures correctores. Les segones, tot i saber que les patiran, no fan res per evitar-les. O no fan prou. I aquí ens hi hem trobat nosaltres. Esperem i desitgem que, ara que ja hem canviat de categoria i hem passat a ser dels de la primera tipologia, les persones responsables en prenguin bona nota i comencin ja a treballar en un bon manual que ens serveixi de llumiguia a la resta de persones que en depenem, quan es donin circumstàncies tan excepcionals com les que acabem de passar. Se m'acut que molts alcades i alcaldesses ho agrairan. O no?

2 comentaris:

Víctor ha dit...

Amiga Montse: El cas és que les emergències no son mai iguals. El Sr. Mas, com a Conseller en Cap, va gestionar molt malament una derrera nevada del periòde Pujol, i potser ha enderrerit la seva oportunitat de ser President. Però s'el va criticar per part de l'oposició, tant segurs de que a ells, això, no els passaria. Jo creia que la "Nevada" figurativa del Tripartit seria l'incendi d'Horta. I quasi, però no! El Sr. Mas deu tenir contactes allà d'alt per que ha tingut el gust de revenjar-se amb una vertadera Nevada i sense alegoríes. No m'en al·legro gens de la seva sort, però s'ha de reconèixer que la ha tinguda! Menys mal que no hem de lamentar desgràcies directes greus en pèrdues humànes, doncs el podríem demandar per "Gafe". jajaja. Ara veurem quin cost electoral tindrà tot plegat, per el progressisme, i el Tripartit... desitjo que poc, però intueixo que mes del que desitjo...Salut.

Anònim ha dit...

jo no crec que hi hagi cap cost electoral per ningu perque la gent no anira a votar entre aixo i el panorama que tenim al poble anem llestos