25-A. Per fi !!

Doncs sí, ja hem votat. Recordo la primera onada de consultes, en que vaig viure molt d'aprop la consulta de Cassà de la Selva: armada càmara en mà, retratant propis i estranys en aquest procés tan democràtic com és l'exercici del vot.
Família, amics, tots fotografiats en el moment d'introduir la butlleta a l'urna, amb un somriure d'orella a orella i amb el gest esperançat de que alguna cosa s'estava movent, i que ara sí que sí. A Cassà, venien els subsaharians en grup, igual que els magrebins, i jo xerrava amb ells, àvida de saber quin era el motiu de la seva votació, el perquè es mobilitzaven. Tots coincidien en dir que als seus països respectius i fins i tot aquí mateix, en circumstàncies normals, no els era permès votar, i que aquesta oportunitat no la volien deixar escapar. Coincidien també en afirmar que amb una Catalunya independent, les coses segurament els anirien millor, perquè només dependríem d'un govern, no de dos, i tan malament no ho farien pas no...? Sàvies paraules. I sobta que hagi de ser la gent nouvinguda la que ens ho engalti a la cara. I encara hi ha gent entestada en no entendre-ho!!
I el 25 d'abril ha estat el torn del nostre municipi, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Llàstima de la poca participació, que es va quedar en un 10,5%. Però cal ser honestos i explicar les coses. Amb tots els recursos disponibles, l'artilleria de propaganda del govern funcionant i la implicació institucional de tots els ajuntaments, un 10,5% hauria estat un escàndol. Però en les circumstàncies en que ha transcorregut la consulta, ja no només al nostre poble, sinó també a una bona colla de municipis d'arreu, la veritat és que es pot considerar un resultat prou digne.
En concret a casa nostra, sense la concurrència del Cavall Bernat Futbol Sala i dels voluntaris col.laboradors, la consulta no s'hagués pogut fer, tot i tenint com dic un entorn poc favorable, la seva implicació i treball altruïsta han estat determinants.
Però no hi havia suport institucional local, la moció de recolzament a la consulta no va prosperar en el seu dia per manca d'entesa entre els partits polítics, la precipitació, la manca de diàleg per part dels uns i dels altres....i tot plegat va precipitar “el desmarque” de l'equip de govern respecte la celebració de la consulta i una molt poca predisposició a la cessió de locals, espais per a publicitat electoral, col.locació de taules....
Tampoc és just assenyalar aquest fet com a únic responsable de la baixa participació. Cal sumar-li la ja tradicional apatia dels mitjans de comunicació envers aquest tema, i també els tertulians habituals que s'han cuidat regularment d'anar posant la por al cos dels electors esgrimint l'anticonstitucionalitat del procés. De fet, jo ja ho comentava en un post anterior. Tenen por. I la por fa fer coses irracionals.
A més, hi ha aquest sentiment generalitzat de tantsemenfotisme, en relació a la pròpia consulta, i en relació a la política i a l'esdevenir en general. Recordo que al local on fèiem les votacions, una bona colla de jovent feia un billar, i en un intent d'esperonar-los perquè votessin, el que fos, però que aprofitessin l'oportunitat que tenien davant, la resposta en general era “yo paso de este rollo”. Tal qual.
De totes maneres, no perdem l'esperança. De tots és sabut que l'efecte bola de neu no s'atura i que aquesta, quan arriba a lloc, xoca contra alguna cosa i finalment esclata i es desfà. Seria com les nostres relacions amb Espanya, que aviat quedaran foses com la neu al sol de maig.
I ara, seguirem treballant per a l'onada del juny. La bola segueix creixent.

(Foto: tot i estar presidint la taula electoral diumenge a la tarda, vaig voler votar anticipadament, per si em passava alguna cosa i no podia fer-ho diumenge....)

Laporta i Reagrupament, un bluf??

Cada dia que passa, n'estic més convençuda. Jan Laporta, un més al selecte club dels messies altrament dit RCat?. Ell és el gran visionari, que amb la seva actitud de festeig amb Reagrupament li dona un protagonisme immerescut que l'única cosa que aconsegueix és afavorir el regionalisme vinculat a l'espanyolisme més ranci.
Amb Laporta i RCat o RCat i Laporta, lluny de reforçar l'independentisme, davant l'hipotètica pèrdua de pes d'ERC forçaran per passiva un pacte CiU i PP, i amb aquest panorama, totes aquelles consciències que avui es vanten d'haver remogut es veuran condemnades a un llarg hivernatge que durarà irremeiablement quatre anys com a mínim, serà un silenci obligat que farà bona la dita de “qui calla...atorga”.
Molt malament han d'estar les coses, quan sota les seves sigles no han estat capaços en cap moment, d'aglutinar altres plataformes independentistes com ara Maulets, CUPs, el Partit republicà català o la plataforma d'en Nicolau Canela....no?
Amb l'ofensiva d'RCat per intentar dinamitar ERC, i amb l'ajuda del seu entorn vinculat al grup Godó, RCat es postula com la crosa de CiU, el seu cavall de Troia en l'entorn independentista, que només sobreviu a força de cops mediàtics, bé sigui gràcies a les divergències i els escàndols en el si de la pròpia agrupació, bé sigui per les pròpies intervencions i/o comportaments de Laporta. Per cert, unes intervencions que, a hores d'ara, encara no han donat com a fruit un compromís en ferm amb RCat, un compromís del qual tinc els meus dubtes si no acabarà essent un bluf.
I davant d'unes perspectives electorals nul·les, l'agrupació més messiànica del panorama polític català, farcida de personalismes que impedeixen de totes-totes un projecte veritable de grup cohesionat, es condemna ella sola al fracàs i ens dóna la raó a tots aquells que, com jo, pensem que el futur independentista d'aquest pais continua estant a les mans d'Esquerra, un partit parlamentarista que disposa de la majoria social i política que ni RCat ni Laporta no tenen ni tindran.