La irrupció de noves formacions polítiques en l'àmbit local

A falta d'un any i poc per a la nova cita electoral en els municipis del nostre país, es va configurant en l'horitzó un nou mapa de partits caracteritzat per la irrupció en l'àmbit local de formacions tradicionalment espanyolistes. Si bé d'una banda cal veure com evoluciona la progressió de Reagrupament en les eleccions al Parlament del novembre, el fet que aquesta agrupació acabi essent present en la cita municipal no ens ha d'amoïnar si parlem en termes de projecte catalanista. En canvi, de l'altra banda tenim sobre la taula les més que possibles noves llistes de Ciutadans i UPyD, en bona part nodrides unes vegades per exmilitants o exsimpatitzants del PP per l'efecte “tocata i fuga” de Montserrat Nebrera, d'altres per una disconformitat amb un partit ple de corruptel.les i de discursos antagònics; o unes altres per la pròpia circumstància del partit en un determinat municipi (com ara Castell-Platja d'Aro), en què les divergències internes a causa del pacte post moció de censura del mes de setembre van desembocar amb la baixa de militants del partit de Gènova amb el ferm propòsit de reagrupar-se i reinventar-se. El nou producte, bastit amb les sigles de la Rosa Díez, o bé amb les de l'Albert Rivera; tenen un denominador comú que poc afavoreix la causa catalanista, i més en uns municipis com són els costaners, en els quals el sentiment de país queda molt diluït en una amalgama de cultures i costums, i amb poques, molt poques tradicions.

Ara, més que mai, penso que els partits existents a nivell local, que durant molts anys han portat sobre les seves espatlles l'encàrrec de tirar els municipis endavant, tenen també més que mai la responsabilitat de consolidar la feina feta, i inexcusablement la de projectar en la ment dels futurs votants una imatge de pais prou potent que serveixi per aglutinar el projecte catalanista independentment de les sigles sota les que s'actuï, exemple que a nivell de Parlament català, ERC ha treballat incansablement per intentar assolir.

Hem de ser capaços de fer-ho. Hem de fer tots plegats que els ciutadans i ciutadanes no perdin l’enfoc. El risc de fragmentació del vot que l’atomització de partits comporta és gran. Una excessiva segmentació pot suposar governs febles i ideològicament molt allunyats dels interessos de municipi i de país. Amb això, no dubtem que el discurs espanyolista a 3 bandes (PP, UpyD i Ciutadans) que es perfila a nivell local, aglutinarà una sèrie de sensibilitats que dinamitaran qualsevol projecte catalanista i amb aquest, totes aquelles aspiracions sobiranistes que anhelem.

I si no en som de capaços, amb la visió d’un paisatge dividit en mil trossos que no els suggereixi cap emoció, moltes persones es quedaran a casa el dia D. I ells, els altres, cal no oblidar-ho, van a votar. Sempre.