Sobre mi

Castell d'Aro, Catalunya
Professional de la comunicació, m'agrada opinar de tot una mica. Em dedico a la comunicació estratègica empresarial i de persones. També estic formada en direcció de campanyes electorals i enguany he fet l'Esp. de xarxes socials i comunitats virtuals a la UOC. M'interessen totes les manifestacions de la comunicació, els intríngulis de les relacions personals, tot això del 2.0, i la política de la micro a la macro. Sóc fan de la novela negra sueca i de gaudir del temps lliure amb els meus fills.

divendres, 26 de febrer del 2010

'El català emprenyat és ara un català lúcid i ambiciós que ha dit prou'


Va dir-ho en un acte a Molins de Rei diumenge passat, en Joan Ridao. La segona onada de consultes independentistes que tindrà lloc el proper diumenge en una vuitantena de poblacions del país, és la imatge palpable del cop de puny a sobre la taula que ja es va començar a gestar el passat 13 de desembre. I que seguirà a l'abril, després al juny....i el temps que faci falta. Hem passat de l'emprenyamenta col.lectiva a l'acció i això els espanyols no ho han sabut gestionar. Ni pair. A propòsit d'aquesta mala digestió a l'espanyola, l'Antoni Gutiérrez Rubí publicava aquesta setmana (el 23) un article a El País, on qualificava la TDT com a "Trinchera Digital Terrestre" i on feia una reflexió a la concessió de canals de televisió que cobreixen l'espai ultraconservador. A Espanya, a aquests el discurs anticatalà els proporciona grans beneficis. Qui no ha tingut ganes de vomitar en veure (i sentir) opinions bordades (del verb bordar, dels gossos) en programes com El gato al agua, del canal Intereconomia? tot, en un espai pretesament de debat polític i plural (?¿). Canals on qualsevol excusa és bona per carregar contra el nostre pais, es parli del Barça, de la Generalitat o de les espardenyes de betes. Ara bé, que en el marc de TV3 o de CatRàdio no s'escolti ni una sola paraula que els pugui ofendre perquè la maquinària judicial carrinclona del pais veí es posarà a velocitat de creuer per tal de dirimir tals ofenses i els mitjans de comunicació afins s'apressaran a demanar disculpes públiques per esmenar aital deshonor. El que deia. A votar. Amb tota la nostra ànima. I a cridar ben fort: Catalunya lliure, Catalunya independent!!



2 comentaris:

víctor ha dit...

...ni que ho diguis. El Albert Om i el Pepe Rubianes ho saben prou be. A Alemanya s'els pot demandar per apol·logia, en canvi, a Espanya, demanden ells als jutges que gosen desenmascarar-los... el món al reves. Es veu que el Jutge Garzón va mandar als seus policies guardaespatlles per mediar amb uns Guardia Civils que van parar al seu fill en un control d'alcolèmia, de matinades, i a Intereconomia, a "+ se perdió en Cuba" se n'enrèien de Garzón, dient que el que manda a policies per negociar amb la benemérita, és perque "no entiende como funciona este pais". I s'han posat a riure com desesperats... per que vegis si ho tenen clar aquets "tejeristes" (de A. Tejero)Salut.

Anònim ha dit...

quin blogg mes wapo!
l'estelada o La Senyera en algún raconet hi quedaria molt bé!