Fair play

(Wikilingue amb aportacions de collita pròpia)
Joc net ("fair play" en anglès) és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport (i en política?), especialment fratern cap al contrincant (segur?), respectuós davant l'àrbitre i correcte amb els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món (hi ha llocs on no se n'han assabentat encara), davant la reiteració de conductes esportives qüestionables (i tant), no només per part dels jugadors (altrament dits polítics o aspirants a), sinó per part també de dirigents, sponsors, pares i familiars, àrbitres, entrenadors i públic.
La promoció del joc net té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com una activitat naturalment satisfactòria, agradable, honesta i divertida (on s'ha de firmar?). Un aspecte essencial del joc net està relacionat amb la significació que internament i per a la societat tenen les nocions de "guanyar" i "competir" (cómor? lo que?); la sistemàtica desqualificació de l'acte de no guanyar (alguns en tenen un màster), el joc net no és solament "guanyar" sinó acceptar perdre (amb tota la dignitat i amb el cap ben alt conscients de la feina ben feta), també li diem joc net, a jugar sense parar cap tipus de "parany"(ja, ja, ja, ja) i respectant el company sense grolleries ni coses similars (ai, que me "tronxo"); en els nens i adolescents en aquesta edat els importa molt guanyar (una veritat com un temple) i no el benestar i el bon joc (és clar, amb el que disfruten realment és fotent cosses i camalletes a tort i a dret), en això és important que per no generar discussions i baralles es respecti l'adversari (ho sento, em "tronxo" de nou), se sàpiga ser un bon perdedor (enhorabona!) i en cas de guanyar, no engaltar això a l'adversari (dubito, ergo sum).

Que gaudiu del video, temporada Barça 2010, exemple de fair play, treball en equip i joga bonito. (altaveus)

Reunió d'amics

Ahir dilluns al vespre, una colla d'amics ens vam trobar a casa, i durant una bona estona vam estar compartint una tertúlia a la fresca, que vam rematar amb pa amb tomàquet i embotit, la millor manera de tancar una xerrada.
L'objectiu de la tertúlia era d'una banda, presentar les línies estratègiques del meu projecte per al municipi en cas de ser elegida demà dia 14 en primàries, candidata a les municipals 2011 per ERC; i de l'altra, escoltar totes les opinions i aportacions dels assistents, per tal de copsar la seva visió actual de la política local, però també de la nacional, més d'actualitat que mai.
Van ser uns moments molt distesos, en que tothom va poder parlar i manifestar el que volia, tot en un ambient de companyonia i bon rotllo que van fer de la vetllada, una estona molt agradable.

La maniFESTAció

Poca cosa puc afegir a tot el que ja s'ha dit a tots els mitjans pel que fa a la maniFESTAció de dissabte passat. El crit era unànime i els que no ho volen veure pateixen d'una ceguesa endèmica, d'altres a més, també tenen sordesa...pobres.
Però hi ha una conclusió que ha de ser la que ens ha de marcar el camí que hem de seguir tots plegats a partir d'ara: la via autonomista és morta, caminem cap a la independència, tinguem un estat propi.

Aprofitar el moment

Diumenge passat publicava alguns pensaments que volia compartir amb vosaltres, per tal d’aconseguir un espai de reflexió que ens permeti marcar un camí després del procés de primàries. Seguint amb aquells comentaris, avui he volgut ampliar alguna d’aquelles reflexions i, en concret, la que jo intueixo com la nostra gran oportunitat per créixer i per posicionar-nos com una força política de referència a nivell local.
Crec, que si realment volem governar a Castell-Platja d’Aro i S'Agaró, el camí passa per enfortir les nostres estructures amb molta més gent, amb tota aquella gent que, com nosaltres, cada vegada està més convençuda que l’única via de sortida de Catalunya és la independència, i us puc assegurar que ja són molts els que ja pensen això. I és important que no deixem passar aquest moment, és ara que podem convèncer molta gent de col·laborar amb Esquerra, de simpatitzar amb Esquerra i de comprometre’s amb Esquerra, com l’únic partit capaç de canalitzar aquests anhels.
Per això, ara és quan ens tocaria sortir al carrer, quan caldria contactar amb molts veïns i veïnes que encara no han donat el pas però que estan convençuts que l’únic pas possible és una Catalunya independent, deslligada d’aquesta Espanya que ens empeny a marxar. Aprofitem aquesta oportunitat; tots plegats seriem capaços de doblar o triplicar el nombre de militants actuals i d’endegar un nou projecte que ens portés a ser molt més grans a Castell-Platja d’Aro i S'Agaró i també molt més forts com a partit.
Dissabte, a Barcelona, al RepubliCat, en Joan Puigcercós també ens alentava amb aquest missatge, busquem gent, i escolteu, ja no cal ser ni catalanista radical ni súper-convençut, no, ara a més tenim gent que tant pot ser fan de la Roja, com del Sevilla, però al capdavall gent també convençuda que la viabilitat social i econòmica del nostre pais, passa per ser independents.
Què esperem doncs, que vinguin altres i aprofitin el moment? O que aquells que pensen just el contrari facin el seu camí i s’enforteixin més que nosaltres aprofitant-se de la ignorància i d’un discurs demagògic i ultradretà?. Què potser ens ho volem mirar des de la barrera?.
Ens cal una reflexió sobre el futur d’Esquerra al nostre poble i sobre com podem aprofitar aquest moment per donar un salt endavant per fer d’Esquerra el gran partit del nostre municipi. (per moltes enquestes que es publiquin).