(Wikilingue amb aportacions de collita pròpia)
Joc net ("fair play" en anglès) és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport (i en política?), especialment fratern cap al contrincant (segur?), respectuós davant l'àrbitre i correcte amb els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món (hi ha llocs on no se n'han assabentat encara), davant la reiteració de conductes esportives qüestionables (i tant), no només per part dels jugadors (altrament dits polítics o aspirants a), sinó per part també de dirigents, sponsors, pares i familiars, àrbitres, entrenadors i públic.
La promoció del joc net té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com una activitat naturalment satisfactòria, agradable, honesta i divertida (on s'ha de firmar?). Un aspecte essencial del joc net està relacionat amb la significació que internament i per a la societat tenen les nocions de "guanyar" i "competir" (cómor? lo que?); la sistemàtica desqualificació de l'acte de no guanyar (alguns en tenen un màster), el joc net no és solament "guanyar" sinó acceptar perdre (amb tota la dignitat i amb el cap ben alt conscients de la feina ben feta), també li diem joc net, a jugar sense parar cap tipus de "parany"(ja, ja, ja, ja) i respectant el company sense grolleries ni coses similars (ai, que me "tronxo"); en els nens i adolescents en aquesta edat els importa molt guanyar (una veritat com un temple) i no el benestar i el bon joc (és clar, amb el que disfruten realment és fotent cosses i camalletes a tort i a dret), en això és important que per no generar discussions i baralles es respecti l'adversari (ho sento, em "tronxo" de nou), se sàpiga ser un bon perdedor (enhorabona!) i en cas de guanyar, no engaltar això a l'adversari (dubito, ergo sum).
Joc net ("fair play" en anglès) és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport (i en política?), especialment fratern cap al contrincant (segur?), respectuós davant l'àrbitre i correcte amb els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món (hi ha llocs on no se n'han assabentat encara), davant la reiteració de conductes esportives qüestionables (i tant), no només per part dels jugadors (altrament dits polítics o aspirants a), sinó per part també de dirigents, sponsors, pares i familiars, àrbitres, entrenadors i públic.
La promoció del joc net té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com una activitat naturalment satisfactòria, agradable, honesta i divertida (on s'ha de firmar?). Un aspecte essencial del joc net està relacionat amb la significació que internament i per a la societat tenen les nocions de "guanyar" i "competir" (cómor? lo que?); la sistemàtica desqualificació de l'acte de no guanyar (alguns en tenen un màster), el joc net no és solament "guanyar" sinó acceptar perdre (amb tota la dignitat i amb el cap ben alt conscients de la feina ben feta), també li diem joc net, a jugar sense parar cap tipus de "parany"(ja, ja, ja, ja) i respectant el company sense grolleries ni coses similars (ai, que me "tronxo"); en els nens i adolescents en aquesta edat els importa molt guanyar (una veritat com un temple) i no el benestar i el bon joc (és clar, amb el que disfruten realment és fotent cosses i camalletes a tort i a dret), en això és important que per no generar discussions i baralles es respecti l'adversari (ho sento, em "tronxo" de nou), se sàpiga ser un bon perdedor (enhorabona!) i en cas de guanyar, no engaltar això a l'adversari (dubito, ergo sum).
Que gaudiu del video, temporada Barça 2010, exemple de fair play, treball en equip i joga bonito. (altaveus)
7 comentaris:
jajajaja molt fi aquest comentari montse sembla mentida que s'hagin deixat perdre un fitjatge com tu. Els teus valors no tenen res a veure amb els seus aixi que tranquila pasa pagina i ja vindran temps millrs.
A veure si lligo caps amb l'article aquest que has escrit. Segur que té a veure amb els resultats d'ahir, per tant vol dir que la cosa no va anar bé. Vol dir que tu no has sortit escollida i per tant han canviat pet per merda. No vull creure-m'ho. És així? La cosa feia molta pudor fa temps, i ara encara en farà més. Més del mateix. Tens el meu total recolzament perquè ets una persona emprenedora i super-vàlida; i més considerant que les altres opcions (que em penso quines eren) no em mereixien el més mínim respecte. Perquè fins ara no han demostrat res, i els mínims bons resultats que han tingut no ha sigut per aquests reincidents sinó per altra gent que els hi ha aportat molts vots. Tinc ganes de veure la porca misèria de resultats que tindran. Jo mateix que no estic afiliat, però en sóc votant fidel de partit, no els votaré aquestes municipals. I això que t'havia seguit a tu pel bloc i et considerava com molt competent i amb les idees clares. Em mereixies confiança. Només s'ha de llegir els teus escrits.
Visca Catalunya lliure
Ànims
Sergi
Res a dir amb els resultats, el poble ha parlat. Ara crec que qui ha guanyat té molta feina per fer i la tindrà molt difícil. Massa gent emprenyada i molt poca capacitat de diàleg, de projecte i de lideratge, per part d'una candida i presidenta per recomposar una secció dividida i desmotivada en la seva major part. Costarà refer-ho tot plegat, més aviat perquè el que queda és el matiex que hi ha hagut sempre: Sectarisme, hermetisme, personalisme i.... desgraciadament molta grisor intel.lectual. Poc atractiu pels de dintre (guanyadors inclosos) i molt desmotivador pels de fora. Cuanta gent s'ha perdut pel camí i cuanta gent continuarà esperant renovació per engrescar-s'hi?
Sóc d'esquerra i dessitjo equivocar-me, i que m'hagi de menjar el diagnòstic amb patates i que la llista d'esquerra sigui espectacular i que amb la "nova situació creada" s'acosti moooooolta gent....
De moment, Montse ho has intentat, una més, en tota aquesta gent que ha intentat canviar coses en aquesta secció i gairegé ho aconsegueixes. Has estat valenta. Nommés per aixó tot el meu reconeixement i estima.
Ara Ja sabràs que ser un talp dels socialistes té un preu, un preu molt car per tu, però també per a la secció local... acaben de tancar la porta als morros a tota aquella gent del poble que podria ja no estar cómode a can PSC i que es podria acollir a la secció local d'ERC. En tot cas ja sabran que si volen obrir la porta, seran considerats militants o simpatitzants de segona... simplement uns talps...
Que miops que són!!! (Altrament com un talp!!)
Entenc que estiguis trista pel resultat, no ets la única, encara que sí principal afectada. No entendría que no acceptessis el resultat, que crec que no ho fas, i entenc sobretot que estiguis molesta en com t'han tractat alguns companys... Com tu massa gent s'ha sentit maltractada i ha marxat. Per tant continua, sino el canvi serà impossible. I volem una ERC a Castell-Platja d'Aro plural, rica, intregradora, motivadora i forta. Si tothom que ho vol acaba marxant com ha anat passant al llarg dels anys... sempre quedaràn els mateixos guardians d'una essència molt mal entesa....
Petons Montse
a l'anònim de les 17.03: ostres em sap molt greu que et replantegis el vot a ERC, ahir vam tenir eleccions, i tal com diu el darrer anònim, el poble va parlar, per tant, cal acceptar el resultat. Jo l'accepto sense cap mena de problema. Ara, no et negaré que no tingui recança perquè jo creia en el projecte que haviem treballat amb l'aleix i més gent, i pensava que hi havia una possibilitat real de sortir. Peró bé, els mecanismes pels quals la gent vota són misteriosos, i cal acceptar-ho, sense més. Ara cal treballar per fer uns bons resultats, els millors que es puguin, i això ara ja és feina de la candidata i de l'equip de treball que formi. En qualsevol cas, gràcies pel teu suport.
a l'anònim de les 18.00. Mira, això de ser un talp, és una obsessió malaltissa del company David, que ja de tan repetir-la m'entra per una orella i em surt per l'altra. Tinc tan clar el meu compromís, i tan clar amb qui l'haig de tenir, que, que em tracti de talp una o mil vegades, simplement se me'n refot. En la resta d'arguments que exposes no puc més que compartir-los i donar-te la raó company. Suposo, que tu devies ser un dels que esperava entrar i ja no entrarà, em sap greu, però bé farem el que podrem. Precisament a colació del que dius, ahir quan els parlava de la captació de gent, insistia en el fet que no hi ha ningú pur políticament i que si no obriem les mires....ho tindríem molt malament. A veure...
----Per cert, t'he eliminat un comentari que t'ha sortit repetit---salut company
Ja et dic jo. I quan entrin els Carreteros i els Laportas, quí hi haurà mes a la dreta que els qui han sortit?? Si aixeques el cap L'Avi Macià...!!!
Publica un comentari a l'entrada