S'ha acabat el bròquil !!!!

C'est fini. It's over. Er ist zu Ende gegangen. оно закончено . Rematouse o que se daba. Ha finito. הוא \ שהיא גמרה . Ele terminou. それは終わっています. Afgelopen. Véget ért. Berakhir. Ended. Beidzās. Baigėsi. заврши. Ntemmet. Avsluttet. به پایان رسید Zakończony . Încheiat . Uliomalizika . Natapos . สิ้นสุดวันที่ . Sona erdi . đã kết thúc . ענדיקט . SE ACABÓ LO QUE SE DABA

Cap on volem anar?

D’aquí poc temps ens haurem d’afrontar a una etapa en la qual haurem de pensar en com preparem les eleccions municipals del 2011, quins seran els nostres objectius, què volem oferir i cap on volem anar. Per aquest motiu, crec que el moment que travessem ara, en que estem immersos en el procés de primàries que ens haurà de dur a escollir quin o quina serà el candidat o la candidata d’ERC en aquestes eleccions, és el moment idoni per iniciar aquest debat.
Més enllà de les persones que encapçalin el projecte, al final tots i totes haurem de remar en la mateixa direcció. Per això, penso que és important posar sobre la taula algunes reflexions, per tal que l’endemà de les primàries no haguem de partir de zero.
Estic convençuda que Esquerra té molt camí per córrer a Castell-Platja d’Aro, que no ens hem de conformar amb la presència d’un únic regidor, ni donar-nos per satisfets amb els resultats obtinguts fins a la data. Crec, que és ara que hem de començar a treballar per superar aquesta situació, ampliant la militància, incorporant molta més gent al nostre projecte, relacionant-nos amb molts sectors del nostre municipi, engrescant les noves generacions i impulsant vincles de coneixement i de participació amb tota la població.
Com? A primera vista pot semblar complicat, però a la pràctica no ho és...Crearem alguns grups de treball des dels quals s'elaborin propostes i projectes des d’una visió d’esquerres per a la nostra població. La situació actual fa que haguem de fer propostes compartides amb molts altres sectors del municipi, imaginatives per la més que probable manca de recursos, però que en qualsevol cas han de generar il·lusió per sortir d’aquesta crisi, també a nivell local, implicant el màxim número de persones en aquest projecte.
I sobretot no ens ha de fer por obrir les portes per acollir nova gent, per adquirir nous coneixements, noves idees, nous projectes i noves propostes, que ens ajudaran a enriquir-nos, de ben segur. Això és el que proposo per a l’endemà, un debat ampli, participatiu i enriquidor, amb el màxim de participació possible, que ens permeti arribar a les eleccions amb moltes més complicitats i sobretot amb propostes compartides.
Per això, us emplaço a començar a reflexionar sobre aquest tema, a pensar com durem a terme aquest camí i a participar en algunes trobades que farem arribat el cas.
Crec que ara tenim aquesta oportunitat i no la podem deixar perdre, ni podem ajornar l’inici d’aquest procés de reflexió malgrat que estiguem immersos en el mecanisme per decidir qui comandarà aquest camí.
I si jo m’hi presento a les primàries, és perquè estic convençuda que podem engrandir Esquerra a Castell-Platja d’Aro, que podem motivar molta més gent i que podem aportar idees, propostes i solucions a una situació d’estancament general que fa que no veiem la porta de sortida a aquest carreró on altres ens han ficat.
Estic convençuda que tothom pot aportar molt, que tothom pot expressar lliurement les seves idees i les seves propostes i que les podem posar damunt la taula. Per això us convido a participar en aquest debat, a parlar-ne, a debatre idees, fent-me arribar els vostres comentaris personalment, per correu electrònic, mitjançant el bloc, pel facebook o com us sembli millor.

Crònica d'una magdalena

Al matí em llevo d'hora, em dutxo, em vesteixo, preparo les bosses dels nens, ...i esmorzo davant la tele tot mirant el 3/24 per tal de sortir de casa i entomar el dia mínimament informada. Darrerament, sento una sensació a dintre meu, no sé com definir-la. És un rau-rau que em provoca intranquilitat i que no acabo d'atribuir-ne la causa. No n'hi ha per menys, però. Portem uns dies en què les notícies que ens arriben d'arreu no són gens alentadores, ni tan sols les que ens arriben de casa tampoc. Suco la magdalena a la llet i amb la primera mossegada m'arriben les imatges esfereïdores de tota aquesta pobra gent que volen entrar a l'Uzbekistan fugint d'una situació que no els deixa viure, tot són plors i lamentacions. La segona mossegada a la magdalena em teletransporta com un trekki qualsevol i em col.loca de sobte davant els ocells embetumats de petroli degut al vessament al Golf de Mèxic, i mentrestant, en el temps transcorregut entre que engoleixo i torno a mossegar s'alliberen milers de litres de fuel més. Imatges del Palau de la Música, de la comissió d'investigació, l'actual director diu que el frau supera tants zeros que no dic la quantitat per por de quedar-me curta amb la seguretat que demà aquesta xifra ja haurà mutat, i encara no he acabat d'esmorzar que penso en què aquest mes la reducció de sou que se m'aplicarà serà l'equivalent a tenir un fill més (un més!!) al menjador escolar, o que se m'ha doblat el rebut de la hipoteca per art de màgia, per no dir pel morro pel fet de treballar en el sector concertat. I des-de Europa ens diuen que encara no fem prou, ostres, ja n'estic fins a la medul.la de ser tan solidària , és clar que em consolo pensant que d'altres estan pitjor que nosaltres, i els sindicats criden "Españoles, a la huelga general!!!". D'aquí a un mes pujarà l'iva, i d'aquí sis tindrem eleccions, en el moment en que la crisi de confiança afecta no només el pla econòmic, sinó també el social, sobretot el polític...i els de l'oracle auguren la gran davallada, la gran abstenció....Sembla que siguem incapaços de pensar en positiu, que haguem tirat la tovallola, i que ens trobem immersos en un torbellí de fets i despropòsits que sembla que ens hagin d'abocar inevitablement al gran pet com un aglà que farà aquesta nostra societat del segle XXI. Hom no divisa la llum al final del túnel i just quan s'acaba la informació del canal, que remata amb unes previsions meteorològiques dignes del mes de febrer, l'últim glop de cafè aconsegueix despertar-me del tot i sacsejar aquest pòsit argilós de notícies negatives. Ja amb la visió menys enterbolida i el cervell més clar penso que amb un pais independent potser avui estariem en la mateixa situació, però potser no, ja que tota aquesta solidaritat mal entesa estaria reinvertida aquí i possiblement la patacada seria més lleu, o en qualsevol cas seríem els amos dels nostres recursos i de les nostres institucions, ara tan sovint lligades de mans i peus per part de l'estat espanyol. Recullo els plats i retorno a la realitat, desperto els nens i els dic el més gran bon dia i els faig el petó mes fort del món...per si de cas.

Gent: em presento a primàries

Doncs bé, ja ha arribat el moment. Algunes persones ja ho sabíeu, i d'altres no: m'he decidit a presentar-me a les primàries d'Esquerra a Castell-Platja d'Aro, amb l'objectiu d'encapçalar la futura candidatura d'ERC a les eleccions municipals del 2011. I aquesta és una decisió meditada i presa per tres motius essencials.
En primer lloc, perquè entenc que la millor manera de comprometre's amb Esquerra és participar activament de la política municipal, fent que el nostre partit estigui present en els llocs de decisió per determinar quin model de poble volem per a nosaltres i per als que ens vindran al darrera.
En segon lloc, perquè el panorama polític local ha canviat substancialment des de les passades eleccions municipals, i cal adaptar-nos a aquesta nova realitat, fent d'Esquerra una opció de referència per governar Castell-Platja d'Aro.
I per últim, perquè estic convençuda que és bo i saludable renovar els candidats del partit, de qualsevol partit, però tenint molt en compte la feina feta fins ara pels nostres companys, la seva experiència i les seves aportacions. Per això, jo vull ser una candidata integradora, vull comptar amb tothom d'Esquerra, però també vull que siguem capaços de fer més gran Esquerra a Castell-Platja d'Aro.
Una de les coses que em motiva més és tenir al meu costat gent que m'estima i que m'empeny a donar aquest pas, família, amics, i companys i companyes de partit que creuen en la meva capacitat per liderar un nou projecte en aquest nostre municipi, i per això em fa molta il.lusió presentar-me malgrat saber que el camí no serà fàcil.
De moment, ara encetem la campanya interna, ens caldrà recollir els avals necessaris per presentar la candidatura, i si tot va bé, se celebraran les eleccions el proper 14 de juliol.