Al matí em llevo d'hora, em dutxo, em vesteixo, preparo les bosses dels nens, ...i esmorzo davant la tele tot mirant el 3/24 per tal de sortir de casa i entomar el dia mínimament informada. Darrerament, sento una sensació a dintre meu, no sé com definir-la. És un rau-rau que em provoca intranquilitat i que no acabo d'atribuir-ne la causa. No n'hi ha per menys, però. Portem uns dies en què les notícies que ens arriben d'arreu no són gens alentadores, ni tan sols les que ens arriben de casa tampoc. Suco la magdalena a la llet i amb la primera mossegada m'arriben les imatges esfereïdores de tota aquesta pobra gent que volen entrar a l'Uzbekistan fugint d'una situació que no els deixa viure, tot són plors i lamentacions. La segona mossegada a la magdalena em teletransporta com un trekki qualsevol i em col.loca de sobte davant els ocells embetumats de petroli degut al vessament al Golf de Mèxic, i mentrestant, en el temps transcorregut entre que engoleixo i torno a mossegar s'alliberen milers de litres de fuel més. Imatges del Palau de la Música, de la comissió d'investigació, l'actual director diu que el frau supera tants zeros que no dic la quantitat per por de quedar-me curta amb la seguretat que demà aquesta xifra ja haurà mutat, i encara no he acabat d'esmorzar que penso en què aquest mes la reducció de sou que se m'aplicarà serà l'equivalent a tenir un fill més (un més!!) al menjador escolar, o que se m'ha doblat el rebut de la hipoteca per art de màgia, per no dir pel morro pel fet de treballar en el sector concertat. I des-de Europa ens diuen que encara no fem prou, ostres, ja n'estic fins a la medul.la de ser tan solidària , és clar que em consolo pensant que d'altres estan pitjor que nosaltres, i els sindicats criden "Españoles, a la huelga general!!!". D'aquí a un mes pujarà l'iva, i d'aquí sis tindrem eleccions, en el moment en que la crisi de confiança afecta no només el pla econòmic, sinó també el social, sobretot el polític...i els de l'oracle auguren la gran davallada, la gran abstenció....Sembla que siguem incapaços de pensar en positiu, que haguem tirat la tovallola, i que ens trobem immersos en un torbellí de fets i despropòsits que sembla que ens hagin d'abocar inevitablement al gran pet com un aglà que farà aquesta nostra societat del segle XXI. Hom no divisa la llum al final del túnel i just quan s'acaba la informació del canal, que remata amb unes previsions meteorològiques dignes del mes de febrer, l'últim glop de cafè aconsegueix despertar-me del tot i sacsejar aquest pòsit argilós de notícies negatives. Ja amb la visió menys enterbolida i el cervell més clar penso que amb un pais independent potser avui estariem en la mateixa situació, però potser no, ja que tota aquesta solidaritat mal entesa estaria reinvertida aquí i possiblement la patacada seria més lleu, o en qualsevol cas seríem els amos dels nostres recursos i de les nostres institucions, ara tan sovint lligades de mans i peus per part de l'estat espanyol. Recullo els plats i retorno a la realitat, desperto els nens i els dic el més gran bon dia i els faig el petó mes fort del món...per si de cas.
dimarts, 15 de juny del 2010
Crònica d'una magdalena
Al matí em llevo d'hora, em dutxo, em vesteixo, preparo les bosses dels nens, ...i esmorzo davant la tele tot mirant el 3/24 per tal de sortir de casa i entomar el dia mínimament informada. Darrerament, sento una sensació a dintre meu, no sé com definir-la. És un rau-rau que em provoca intranquilitat i que no acabo d'atribuir-ne la causa. No n'hi ha per menys, però. Portem uns dies en què les notícies que ens arriben d'arreu no són gens alentadores, ni tan sols les que ens arriben de casa tampoc. Suco la magdalena a la llet i amb la primera mossegada m'arriben les imatges esfereïdores de tota aquesta pobra gent que volen entrar a l'Uzbekistan fugint d'una situació que no els deixa viure, tot són plors i lamentacions. La segona mossegada a la magdalena em teletransporta com un trekki qualsevol i em col.loca de sobte davant els ocells embetumats de petroli degut al vessament al Golf de Mèxic, i mentrestant, en el temps transcorregut entre que engoleixo i torno a mossegar s'alliberen milers de litres de fuel més. Imatges del Palau de la Música, de la comissió d'investigació, l'actual director diu que el frau supera tants zeros que no dic la quantitat per por de quedar-me curta amb la seguretat que demà aquesta xifra ja haurà mutat, i encara no he acabat d'esmorzar que penso en què aquest mes la reducció de sou que se m'aplicarà serà l'equivalent a tenir un fill més (un més!!) al menjador escolar, o que se m'ha doblat el rebut de la hipoteca per art de màgia, per no dir pel morro pel fet de treballar en el sector concertat. I des-de Europa ens diuen que encara no fem prou, ostres, ja n'estic fins a la medul.la de ser tan solidària , és clar que em consolo pensant que d'altres estan pitjor que nosaltres, i els sindicats criden "Españoles, a la huelga general!!!". D'aquí a un mes pujarà l'iva, i d'aquí sis tindrem eleccions, en el moment en que la crisi de confiança afecta no només el pla econòmic, sinó també el social, sobretot el polític...i els de l'oracle auguren la gran davallada, la gran abstenció....Sembla que siguem incapaços de pensar en positiu, que haguem tirat la tovallola, i que ens trobem immersos en un torbellí de fets i despropòsits que sembla que ens hagin d'abocar inevitablement al gran pet com un aglà que farà aquesta nostra societat del segle XXI. Hom no divisa la llum al final del túnel i just quan s'acaba la informació del canal, que remata amb unes previsions meteorològiques dignes del mes de febrer, l'últim glop de cafè aconsegueix despertar-me del tot i sacsejar aquest pòsit argilós de notícies negatives. Ja amb la visió menys enterbolida i el cervell més clar penso que amb un pais independent potser avui estariem en la mateixa situació, però potser no, ja que tota aquesta solidaritat mal entesa estaria reinvertida aquí i possiblement la patacada seria més lleu, o en qualsevol cas seríem els amos dels nostres recursos i de les nostres institucions, ara tan sovint lligades de mans i peus per part de l'estat espanyol. Recullo els plats i retorno a la realitat, desperto els nens i els dic el més gran bon dia i els faig el petó mes fort del món...per si de cas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amiga Montse: Vas de pitjor a millor en el plantejament del teu article així que et llegeixo al revés: Despertes als teus fills amb un petó i un bon dia, reculls els plats i tot escoltant el 3/24 diuen que Catalunya ja és INDEPENDEEEENT!!!! i aquí ho podem deixar per no fer patir a una pobre Magdalena... Jajaajaaaa. Compte si les fallides de EEUU fossin amb rel·lació a la energia nuclear, encara gràcies del "chapapote" i els 40.000 barrils diaris que aboquen al mar!. Sento que et rebaixin el sou i possiblement t'incrementi la feina al mantenir les plantilles a minims durant anys. Huelga general que coincidirà amb la sentència del Estatut i tots els partits de Govern reberém una bona patecada. A Europa fan diferències entre "pinks" i soposo que "panks". Es veu que trenta vuit anys després reconeixen la evident venada feixiste al mes pur estil Xinés de Tiananmen. L'IVA ja no ens animarà a gastar els pocs diners que hi ha en circul·lació i Zapatero es consolarà pensant amb l'Uzbekistà. Quan van maldades hem de posar seny i estar-nos tranquilets fent tant bé com poguém el que ens toca fer a cadescú, com una bona família, repartint-nos la madalena. Jajaja!
Per cert, sembla un muffin de xocolata! Ummm. Bon profit!
hola no sé què passa que no es visualitzen alguns comentaris, intentaré arreglar-ho...
crec que ja està arreglat, comenteu !!
Em preocupa que per arreglar l'Estat només es parli del preu del acomiadament. És com quan estas a la uvi i no sents a parlar mes que de les despeses de l'enterrament... m'he passat. Però algú pot dir, ni que sigui amb un ànim propagandístic, alguna cosa sobre un plà d'estímul a la empresa i l'ocupació al marge de ls subvenció estatal de 8 díes al acomiadament???!!! Els grans bancs no deixen de presumir de cr'eixer i situerse al capdevant del ranquing de Vampirs económics. Sort que ara no és patrimoni exclusiu dels Jueus, pobrets. En un altre època van rebre ells solets per molt menys. La història és injusta i asimètrica. Com podem evitar repetir els errors essent tant escifrionics. Que què vol dir "escifrionics"? Quansevol prejudici contra el benestant que faci enarbolir les masses per segregar-lo d'entre aquella societat. Segueixo d'aprop els bancs però condemno una reacció escifriònica a la seva usura. (M'ho he inventat però dona el pego...no?)
Publica un comentari a l'entrada