La setmana passada vaig assistir a Barcelona a un congrés d’àmbit estatal en noves tecnologies, en concret sobre gestió de continguts web. Més enllà del propi congrés, prou interessant per allò de que ja estem caminant cap a la web 3.0, em va passar una anècdota que val la pena compartir, i després, reflexionar-hi.Resulta que arribo al lloc del congrés, l’hotel Juan Carlos I. (Ja de per sí podeu suposar que amb aquest nom ja te toca el voraviu i més quan només d’entrar al hall et trobes amb un quadre-retrat de 2 metres d’alçada del personatge en qüestió).
Però bé, al gra. Em dirigeixo a la taula on els congressistes havíem d’acreditar-nos, una taula atesa per amables hostesses. “Sí?”, em diu una. “Buenos días”. I jo li contesto: Em dic Montse Rovira. La noia comença a mirar el llistat, amunt i avall, del dret i del revés....Finalment, i amb cara de circumstàncies, em diu “Lo siento, pero por el nombre de Amdic Montse Rovira no me sale nadie!!”. Sense paraules. Si us plau, comenteu.
Però bé, al gra. Em dirigeixo a la taula on els congressistes havíem d’acreditar-nos, una taula atesa per amables hostesses. “Sí?”, em diu una. “Buenos días”. I jo li contesto: Em dic Montse Rovira. La noia comença a mirar el llistat, amunt i avall, del dret i del revés....Finalment, i amb cara de circumstàncies, em diu “Lo siento, pero por el nombre de Amdic Montse Rovira no me sale nadie!!”. Sense paraules. Si us plau, comenteu.
2 comentaris:
jajaja ja saps per que an dic Handic2, a mi ja m'ha passat dos cops! Així que tu ets Handic1 jajaja!!!
és tan fort que costa de creure
Publica un comentari a l'entrada