Un anunci intrigant

Com que tinc contractat el Gol Tv, aquesta plataforma, pagant una miqueeeta més a partir de setembre (ara ho tinc gratis), em permet veure en el TDT, el canal AXN. És un canal que m'agrada perquè hi ofereixen totes les sèries americanes capdavanteres, i per a mi, que sóc seguidora d'una bona colla d'elles, és un gran canal, a diferència dels canals escombraria que formen part per majoria, de la TDT.
Fa pocs dies, però, que em crida l'atenció un anunci que no he vist en cap més altra cadena. I em sobta per la seva misteriositat, no acabo d'entendre què ens vol vendre, i més, una vegada gratat una mica, encara em sobta més el que he trobat. Es tracta d'una empresa americana anomenada Massive Dynamic. A l'anunci surt una mena de dona robot que balla i l'eslògan ara no el tinc clar, però no l'entenc. En tenen un parell de diferents d'anuncis, i l'altre, t'anuncia una mena d'aparell que diu que registra els teus records i que ja no has de tenir por d'oblidar-los mai més...Ostres...
He entrat a la pàgina web d'aquesta gent, amb la inquietud de cercar respostes. A saber: http://www.massivedynamic.com/
Es tracta d'una web escrita íntegrament en anglès i on ens presenta una empresa especialitzada en diversos sectors: Tecnologia aerospacial i transports, biologia i medicina, computació i comunicacions, energia i medi ambient, i vida i lleure.
Potser res en especial per separat, però sobta l'amalgama de fronts en els quals desenvolupen la seva activitat.
El que m'ha intrigat més, però, és la seva missió: To provide the best quality products and services to improve human existence, to uphold the highest level of scientific excellence and research, and to spread the ideals of human advancement and global citizenship that Massive Dynamic was founded upon, més o menys "Proveïr dels productes de millor qualitat per millorar l'existència humana.................i per expandir els ideals del progrés humà i la ciutadania global..."
Sembla que es tracti d'un programa espacial per mostrar a altres móns l'existència de vida intel.ligent en el nostre planeta.
És ciència-ficció, una camama, o només ens volen vendre un videojoc???

Fair play

(Wikilingue amb aportacions de collita pròpia)
Joc net ("fair play" en anglès) és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport (i en política?), especialment fratern cap al contrincant (segur?), respectuós davant l'àrbitre i correcte amb els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món (hi ha llocs on no se n'han assabentat encara), davant la reiteració de conductes esportives qüestionables (i tant), no només per part dels jugadors (altrament dits polítics o aspirants a), sinó per part també de dirigents, sponsors, pares i familiars, àrbitres, entrenadors i públic.
La promoció del joc net té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com una activitat naturalment satisfactòria, agradable, honesta i divertida (on s'ha de firmar?). Un aspecte essencial del joc net està relacionat amb la significació que internament i per a la societat tenen les nocions de "guanyar" i "competir" (cómor? lo que?); la sistemàtica desqualificació de l'acte de no guanyar (alguns en tenen un màster), el joc net no és solament "guanyar" sinó acceptar perdre (amb tota la dignitat i amb el cap ben alt conscients de la feina ben feta), també li diem joc net, a jugar sense parar cap tipus de "parany"(ja, ja, ja, ja) i respectant el company sense grolleries ni coses similars (ai, que me "tronxo"); en els nens i adolescents en aquesta edat els importa molt guanyar (una veritat com un temple) i no el benestar i el bon joc (és clar, amb el que disfruten realment és fotent cosses i camalletes a tort i a dret), en això és important que per no generar discussions i baralles es respecti l'adversari (ho sento, em "tronxo" de nou), se sàpiga ser un bon perdedor (enhorabona!) i en cas de guanyar, no engaltar això a l'adversari (dubito, ergo sum).

Que gaudiu del video, temporada Barça 2010, exemple de fair play, treball en equip i joga bonito. (altaveus)

Reunió d'amics

Ahir dilluns al vespre, una colla d'amics ens vam trobar a casa, i durant una bona estona vam estar compartint una tertúlia a la fresca, que vam rematar amb pa amb tomàquet i embotit, la millor manera de tancar una xerrada.
L'objectiu de la tertúlia era d'una banda, presentar les línies estratègiques del meu projecte per al municipi en cas de ser elegida demà dia 14 en primàries, candidata a les municipals 2011 per ERC; i de l'altra, escoltar totes les opinions i aportacions dels assistents, per tal de copsar la seva visió actual de la política local, però també de la nacional, més d'actualitat que mai.
Van ser uns moments molt distesos, en que tothom va poder parlar i manifestar el que volia, tot en un ambient de companyonia i bon rotllo que van fer de la vetllada, una estona molt agradable.

La maniFESTAció

Poca cosa puc afegir a tot el que ja s'ha dit a tots els mitjans pel que fa a la maniFESTAció de dissabte passat. El crit era unànime i els que no ho volen veure pateixen d'una ceguesa endèmica, d'altres a més, també tenen sordesa...pobres.
Però hi ha una conclusió que ha de ser la que ens ha de marcar el camí que hem de seguir tots plegats a partir d'ara: la via autonomista és morta, caminem cap a la independència, tinguem un estat propi.

Aprofitar el moment

Diumenge passat publicava alguns pensaments que volia compartir amb vosaltres, per tal d’aconseguir un espai de reflexió que ens permeti marcar un camí després del procés de primàries. Seguint amb aquells comentaris, avui he volgut ampliar alguna d’aquelles reflexions i, en concret, la que jo intueixo com la nostra gran oportunitat per créixer i per posicionar-nos com una força política de referència a nivell local.
Crec, que si realment volem governar a Castell-Platja d’Aro i S'Agaró, el camí passa per enfortir les nostres estructures amb molta més gent, amb tota aquella gent que, com nosaltres, cada vegada està més convençuda que l’única via de sortida de Catalunya és la independència, i us puc assegurar que ja són molts els que ja pensen això. I és important que no deixem passar aquest moment, és ara que podem convèncer molta gent de col·laborar amb Esquerra, de simpatitzar amb Esquerra i de comprometre’s amb Esquerra, com l’únic partit capaç de canalitzar aquests anhels.
Per això, ara és quan ens tocaria sortir al carrer, quan caldria contactar amb molts veïns i veïnes que encara no han donat el pas però que estan convençuts que l’únic pas possible és una Catalunya independent, deslligada d’aquesta Espanya que ens empeny a marxar. Aprofitem aquesta oportunitat; tots plegats seriem capaços de doblar o triplicar el nombre de militants actuals i d’endegar un nou projecte que ens portés a ser molt més grans a Castell-Platja d’Aro i S'Agaró i també molt més forts com a partit.
Dissabte, a Barcelona, al RepubliCat, en Joan Puigcercós també ens alentava amb aquest missatge, busquem gent, i escolteu, ja no cal ser ni catalanista radical ni súper-convençut, no, ara a més tenim gent que tant pot ser fan de la Roja, com del Sevilla, però al capdavall gent també convençuda que la viabilitat social i econòmica del nostre pais, passa per ser independents.
Què esperem doncs, que vinguin altres i aprofitin el moment? O que aquells que pensen just el contrari facin el seu camí i s’enforteixin més que nosaltres aprofitant-se de la ignorància i d’un discurs demagògic i ultradretà?. Què potser ens ho volem mirar des de la barrera?.
Ens cal una reflexió sobre el futur d’Esquerra al nostre poble i sobre com podem aprofitar aquest moment per donar un salt endavant per fer d’Esquerra el gran partit del nostre municipi. (per moltes enquestes que es publiquin).

S'ha acabat el bròquil !!!!

C'est fini. It's over. Er ist zu Ende gegangen. оно закончено . Rematouse o que se daba. Ha finito. הוא \ שהיא גמרה . Ele terminou. それは終わっています. Afgelopen. Véget ért. Berakhir. Ended. Beidzās. Baigėsi. заврши. Ntemmet. Avsluttet. به پایان رسید Zakończony . Încheiat . Uliomalizika . Natapos . สิ้นสุดวันที่ . Sona erdi . đã kết thúc . ענדיקט . SE ACABÓ LO QUE SE DABA

Cap on volem anar?

D’aquí poc temps ens haurem d’afrontar a una etapa en la qual haurem de pensar en com preparem les eleccions municipals del 2011, quins seran els nostres objectius, què volem oferir i cap on volem anar. Per aquest motiu, crec que el moment que travessem ara, en que estem immersos en el procés de primàries que ens haurà de dur a escollir quin o quina serà el candidat o la candidata d’ERC en aquestes eleccions, és el moment idoni per iniciar aquest debat.
Més enllà de les persones que encapçalin el projecte, al final tots i totes haurem de remar en la mateixa direcció. Per això, penso que és important posar sobre la taula algunes reflexions, per tal que l’endemà de les primàries no haguem de partir de zero.
Estic convençuda que Esquerra té molt camí per córrer a Castell-Platja d’Aro, que no ens hem de conformar amb la presència d’un únic regidor, ni donar-nos per satisfets amb els resultats obtinguts fins a la data. Crec, que és ara que hem de començar a treballar per superar aquesta situació, ampliant la militància, incorporant molta més gent al nostre projecte, relacionant-nos amb molts sectors del nostre municipi, engrescant les noves generacions i impulsant vincles de coneixement i de participació amb tota la població.
Com? A primera vista pot semblar complicat, però a la pràctica no ho és...Crearem alguns grups de treball des dels quals s'elaborin propostes i projectes des d’una visió d’esquerres per a la nostra població. La situació actual fa que haguem de fer propostes compartides amb molts altres sectors del municipi, imaginatives per la més que probable manca de recursos, però que en qualsevol cas han de generar il·lusió per sortir d’aquesta crisi, també a nivell local, implicant el màxim número de persones en aquest projecte.
I sobretot no ens ha de fer por obrir les portes per acollir nova gent, per adquirir nous coneixements, noves idees, nous projectes i noves propostes, que ens ajudaran a enriquir-nos, de ben segur. Això és el que proposo per a l’endemà, un debat ampli, participatiu i enriquidor, amb el màxim de participació possible, que ens permeti arribar a les eleccions amb moltes més complicitats i sobretot amb propostes compartides.
Per això, us emplaço a començar a reflexionar sobre aquest tema, a pensar com durem a terme aquest camí i a participar en algunes trobades que farem arribat el cas.
Crec que ara tenim aquesta oportunitat i no la podem deixar perdre, ni podem ajornar l’inici d’aquest procés de reflexió malgrat que estiguem immersos en el mecanisme per decidir qui comandarà aquest camí.
I si jo m’hi presento a les primàries, és perquè estic convençuda que podem engrandir Esquerra a Castell-Platja d’Aro, que podem motivar molta més gent i que podem aportar idees, propostes i solucions a una situació d’estancament general que fa que no veiem la porta de sortida a aquest carreró on altres ens han ficat.
Estic convençuda que tothom pot aportar molt, que tothom pot expressar lliurement les seves idees i les seves propostes i que les podem posar damunt la taula. Per això us convido a participar en aquest debat, a parlar-ne, a debatre idees, fent-me arribar els vostres comentaris personalment, per correu electrònic, mitjançant el bloc, pel facebook o com us sembli millor.

Crònica d'una magdalena

Al matí em llevo d'hora, em dutxo, em vesteixo, preparo les bosses dels nens, ...i esmorzo davant la tele tot mirant el 3/24 per tal de sortir de casa i entomar el dia mínimament informada. Darrerament, sento una sensació a dintre meu, no sé com definir-la. És un rau-rau que em provoca intranquilitat i que no acabo d'atribuir-ne la causa. No n'hi ha per menys, però. Portem uns dies en què les notícies que ens arriben d'arreu no són gens alentadores, ni tan sols les que ens arriben de casa tampoc. Suco la magdalena a la llet i amb la primera mossegada m'arriben les imatges esfereïdores de tota aquesta pobra gent que volen entrar a l'Uzbekistan fugint d'una situació que no els deixa viure, tot són plors i lamentacions. La segona mossegada a la magdalena em teletransporta com un trekki qualsevol i em col.loca de sobte davant els ocells embetumats de petroli degut al vessament al Golf de Mèxic, i mentrestant, en el temps transcorregut entre que engoleixo i torno a mossegar s'alliberen milers de litres de fuel més. Imatges del Palau de la Música, de la comissió d'investigació, l'actual director diu que el frau supera tants zeros que no dic la quantitat per por de quedar-me curta amb la seguretat que demà aquesta xifra ja haurà mutat, i encara no he acabat d'esmorzar que penso en què aquest mes la reducció de sou que se m'aplicarà serà l'equivalent a tenir un fill més (un més!!) al menjador escolar, o que se m'ha doblat el rebut de la hipoteca per art de màgia, per no dir pel morro pel fet de treballar en el sector concertat. I des-de Europa ens diuen que encara no fem prou, ostres, ja n'estic fins a la medul.la de ser tan solidària , és clar que em consolo pensant que d'altres estan pitjor que nosaltres, i els sindicats criden "Españoles, a la huelga general!!!". D'aquí a un mes pujarà l'iva, i d'aquí sis tindrem eleccions, en el moment en que la crisi de confiança afecta no només el pla econòmic, sinó també el social, sobretot el polític...i els de l'oracle auguren la gran davallada, la gran abstenció....Sembla que siguem incapaços de pensar en positiu, que haguem tirat la tovallola, i que ens trobem immersos en un torbellí de fets i despropòsits que sembla que ens hagin d'abocar inevitablement al gran pet com un aglà que farà aquesta nostra societat del segle XXI. Hom no divisa la llum al final del túnel i just quan s'acaba la informació del canal, que remata amb unes previsions meteorològiques dignes del mes de febrer, l'últim glop de cafè aconsegueix despertar-me del tot i sacsejar aquest pòsit argilós de notícies negatives. Ja amb la visió menys enterbolida i el cervell més clar penso que amb un pais independent potser avui estariem en la mateixa situació, però potser no, ja que tota aquesta solidaritat mal entesa estaria reinvertida aquí i possiblement la patacada seria més lleu, o en qualsevol cas seríem els amos dels nostres recursos i de les nostres institucions, ara tan sovint lligades de mans i peus per part de l'estat espanyol. Recullo els plats i retorno a la realitat, desperto els nens i els dic el més gran bon dia i els faig el petó mes fort del món...per si de cas.

Gent: em presento a primàries

Doncs bé, ja ha arribat el moment. Algunes persones ja ho sabíeu, i d'altres no: m'he decidit a presentar-me a les primàries d'Esquerra a Castell-Platja d'Aro, amb l'objectiu d'encapçalar la futura candidatura d'ERC a les eleccions municipals del 2011. I aquesta és una decisió meditada i presa per tres motius essencials.
En primer lloc, perquè entenc que la millor manera de comprometre's amb Esquerra és participar activament de la política municipal, fent que el nostre partit estigui present en els llocs de decisió per determinar quin model de poble volem per a nosaltres i per als que ens vindran al darrera.
En segon lloc, perquè el panorama polític local ha canviat substancialment des de les passades eleccions municipals, i cal adaptar-nos a aquesta nova realitat, fent d'Esquerra una opció de referència per governar Castell-Platja d'Aro.
I per últim, perquè estic convençuda que és bo i saludable renovar els candidats del partit, de qualsevol partit, però tenint molt en compte la feina feta fins ara pels nostres companys, la seva experiència i les seves aportacions. Per això, jo vull ser una candidata integradora, vull comptar amb tothom d'Esquerra, però també vull que siguem capaços de fer més gran Esquerra a Castell-Platja d'Aro.
Una de les coses que em motiva més és tenir al meu costat gent que m'estima i que m'empeny a donar aquest pas, família, amics, i companys i companyes de partit que creuen en la meva capacitat per liderar un nou projecte en aquest nostre municipi, i per això em fa molta il.lusió presentar-me malgrat saber que el camí no serà fàcil.
De moment, ara encetem la campanya interna, ens caldrà recollir els avals necessaris per presentar la candidatura, i si tot va bé, se celebraran les eleccions el proper 14 de juliol.

Escalfant motors

Fa pocs dies vaig assistir a la trobada de quadres del partit a Lloret de Mar, i just una setmana després a les jornades cap a la independència a Torroella. Totes elles amb un denominador comú, l'establiment i la comunicació de l'estratègia per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i de retruc, les municipals, que ja tenim a tocar, només a un any vista. Ara, més que mai, tenim la independència més aprop, més del que ens pensem, però més lluny del que voldríem ser.... Cada vegada hi ha més independentistes, vinguin del partit que vinguin, el resultats de les consultes per la independència així ho avalen. I hem d'explicar que ERC és forta, que ERC és útil. Amb Esquerra al govern, passen coses concretes, es fan lleis (cinema, successions,..), nosaltres també tenim obra de govern. Només hi ha un camí endavant, i més si surt d'una vegada la famosa sentència. Només hi ha un camí endavant, ara que les noves restriccions del govern espanyol en matèria econòmica ens ofegaran encara més.

Tots els partits catalans haurien de tenir clar que ens cal una majoria social que entre tots podríem aportar per fer aquest camí. Una majoria transversal, política i no política, però amb un objectiu comú: el d'alliberar-se d'aquest jou que fa que cada dia el llast que arrosseguem sigui més pesat...

Ens cal establir xarxes de complicitat entre uns i altres i caminar plegats. Amb un rerefons d'independentisme adult, professionalitat, basat en un principi de realitat, no en un independentisme adolescent, atomitzat, que no suma i que fragmenta...

En Jaume Sobrequés ens deia que no cal justificar el dret a l'independència a priori. És un dret natural que està a la carta magna europea, només faltaria!! I s'entesten en seguir negant-nos-lo.

El que passa és que els diners són la mare dels ous, no sé si sabeu que a cadascú de nosaltres el sosteniment d'Espanya ens costa, impostos a part, 2740 euros a l'any. Arribarà un dia que no els podrem pagar, i què farem? pot Espanya subsistir sense Catalunya? evidentment que no. I pot Catalunya assumir més expoli per part d'Espanya? tampoc. Si Catalunya fos una empresa, a hores d'ara ja hauria tancat per fallida.

Tal com diu en Joan Puigcercós, no és tan complicat enumerar les coses amb què sortirem guanyant amb una Catalunya independent, i sense utilitzar la paraula "millor". Tindrem horaris europeus, un poder judicial democràtic, un nou model d'administració pública....I al final, mirarem enrere amb respecte, però amb la mirada de la llibertat posada en l'horitzó.

Persistim, no falta tant.

25-A. Per fi !!

Doncs sí, ja hem votat. Recordo la primera onada de consultes, en que vaig viure molt d'aprop la consulta de Cassà de la Selva: armada càmara en mà, retratant propis i estranys en aquest procés tan democràtic com és l'exercici del vot.
Família, amics, tots fotografiats en el moment d'introduir la butlleta a l'urna, amb un somriure d'orella a orella i amb el gest esperançat de que alguna cosa s'estava movent, i que ara sí que sí. A Cassà, venien els subsaharians en grup, igual que els magrebins, i jo xerrava amb ells, àvida de saber quin era el motiu de la seva votació, el perquè es mobilitzaven. Tots coincidien en dir que als seus països respectius i fins i tot aquí mateix, en circumstàncies normals, no els era permès votar, i que aquesta oportunitat no la volien deixar escapar. Coincidien també en afirmar que amb una Catalunya independent, les coses segurament els anirien millor, perquè només dependríem d'un govern, no de dos, i tan malament no ho farien pas no...? Sàvies paraules. I sobta que hagi de ser la gent nouvinguda la que ens ho engalti a la cara. I encara hi ha gent entestada en no entendre-ho!!
I el 25 d'abril ha estat el torn del nostre municipi, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Llàstima de la poca participació, que es va quedar en un 10,5%. Però cal ser honestos i explicar les coses. Amb tots els recursos disponibles, l'artilleria de propaganda del govern funcionant i la implicació institucional de tots els ajuntaments, un 10,5% hauria estat un escàndol. Però en les circumstàncies en que ha transcorregut la consulta, ja no només al nostre poble, sinó també a una bona colla de municipis d'arreu, la veritat és que es pot considerar un resultat prou digne.
En concret a casa nostra, sense la concurrència del Cavall Bernat Futbol Sala i dels voluntaris col.laboradors, la consulta no s'hagués pogut fer, tot i tenint com dic un entorn poc favorable, la seva implicació i treball altruïsta han estat determinants.
Però no hi havia suport institucional local, la moció de recolzament a la consulta no va prosperar en el seu dia per manca d'entesa entre els partits polítics, la precipitació, la manca de diàleg per part dels uns i dels altres....i tot plegat va precipitar “el desmarque” de l'equip de govern respecte la celebració de la consulta i una molt poca predisposició a la cessió de locals, espais per a publicitat electoral, col.locació de taules....
Tampoc és just assenyalar aquest fet com a únic responsable de la baixa participació. Cal sumar-li la ja tradicional apatia dels mitjans de comunicació envers aquest tema, i també els tertulians habituals que s'han cuidat regularment d'anar posant la por al cos dels electors esgrimint l'anticonstitucionalitat del procés. De fet, jo ja ho comentava en un post anterior. Tenen por. I la por fa fer coses irracionals.
A més, hi ha aquest sentiment generalitzat de tantsemenfotisme, en relació a la pròpia consulta, i en relació a la política i a l'esdevenir en general. Recordo que al local on fèiem les votacions, una bona colla de jovent feia un billar, i en un intent d'esperonar-los perquè votessin, el que fos, però que aprofitessin l'oportunitat que tenien davant, la resposta en general era “yo paso de este rollo”. Tal qual.
De totes maneres, no perdem l'esperança. De tots és sabut que l'efecte bola de neu no s'atura i que aquesta, quan arriba a lloc, xoca contra alguna cosa i finalment esclata i es desfà. Seria com les nostres relacions amb Espanya, que aviat quedaran foses com la neu al sol de maig.
I ara, seguirem treballant per a l'onada del juny. La bola segueix creixent.

(Foto: tot i estar presidint la taula electoral diumenge a la tarda, vaig voler votar anticipadament, per si em passava alguna cosa i no podia fer-ho diumenge....)

Laporta i Reagrupament, un bluf??

Cada dia que passa, n'estic més convençuda. Jan Laporta, un més al selecte club dels messies altrament dit RCat?. Ell és el gran visionari, que amb la seva actitud de festeig amb Reagrupament li dona un protagonisme immerescut que l'única cosa que aconsegueix és afavorir el regionalisme vinculat a l'espanyolisme més ranci.
Amb Laporta i RCat o RCat i Laporta, lluny de reforçar l'independentisme, davant l'hipotètica pèrdua de pes d'ERC forçaran per passiva un pacte CiU i PP, i amb aquest panorama, totes aquelles consciències que avui es vanten d'haver remogut es veuran condemnades a un llarg hivernatge que durarà irremeiablement quatre anys com a mínim, serà un silenci obligat que farà bona la dita de “qui calla...atorga”.
Molt malament han d'estar les coses, quan sota les seves sigles no han estat capaços en cap moment, d'aglutinar altres plataformes independentistes com ara Maulets, CUPs, el Partit republicà català o la plataforma d'en Nicolau Canela....no?
Amb l'ofensiva d'RCat per intentar dinamitar ERC, i amb l'ajuda del seu entorn vinculat al grup Godó, RCat es postula com la crosa de CiU, el seu cavall de Troia en l'entorn independentista, que només sobreviu a força de cops mediàtics, bé sigui gràcies a les divergències i els escàndols en el si de la pròpia agrupació, bé sigui per les pròpies intervencions i/o comportaments de Laporta. Per cert, unes intervencions que, a hores d'ara, encara no han donat com a fruit un compromís en ferm amb RCat, un compromís del qual tinc els meus dubtes si no acabarà essent un bluf.
I davant d'unes perspectives electorals nul·les, l'agrupació més messiànica del panorama polític català, farcida de personalismes que impedeixen de totes-totes un projecte veritable de grup cohesionat, es condemna ella sola al fracàs i ens dóna la raó a tots aquells que, com jo, pensem que el futur independentista d'aquest pais continua estant a les mans d'Esquerra, un partit parlamentarista que disposa de la majoria social i política que ni RCat ni Laporta no tenen ni tindran.

Tanquem la trilogia de la neu. NEVADA=INDEPENDÈNCIA

Ja està, segur que direu. Ara la Montse apel·la al recurs fàcil. Ara ens dirà que si fóssim independents la gestió de la gran nevada s'hagués portat per altres camins. Doncs sí. Però no. No anava per aquí, companys.
Avui vull parlar de les consultes independentistes, les quals tindran en el 25 d'abril la 3a. Fornada. Darrerament, ja han sortit les veus de sempre, aquelles tremendistes que se'n cuiden sistemàticament de recordar-nos que amb les consultes no anem enlloc. Total, no són vinculants, quina pèrdua de temps, no? I sabeu per què ho fan? Perquè els fan por. Perquè no saben com aturar-ho, especialment aquells que, intuint el que un dia pot passar, es dediquen a escampar i fomentar el desànim amb el ferm propòsit que desistim. També pequen d'il·lusos.
Però tornem a la nevada. Un dels fets més solidaris amb el que ens hem enfrontat darrerament. Qui ha netejat en molts casos els carrers dels pobles? Els propis veïns. Qui no ha dona aixopluc a algun amic, o familiar o conegut que es trobava en condicions inferiors a les pròpies? Els propis veïns. Qui ha estat que, de forma altruista, ha ofert transport, menjar o tan sols companyia a qui ho podia necessitar? Els veïns. Qui ha treballat en els ajuntaments amb els dispositius que s'havien establert? Policia local, protecció civil, regidors, alcaldes, voluntaris...al capdavall tots ells veïns. I també PERSONES.
És la pròpia ciutadania que amb la seva solidaritat i implicació han ajudat a sortir de la situació en què ens trobàvem, són les mateixes persones que amb la seva veu i el seu vot poden alçar-se contra la situació actual i dir prou.
Volem votar i volem ser independents, perquè al capdavall tots som persones i tenim el dret a decidir sobre el nostre futur. I com el garantirem? De la millor manera possible, tenint un estat propi. Essent un país de ple dret.

PD. per cert, aquests dies de foscor he pogut dedicar més estona a la lectura. Us recomano vivament “Crònica de la independència” de la Patrícia Gabancho. Un llibre que si hagués voluntat, només caldria utilitzar-lo com a full de ruta cap a la nostra plena llibertat.

La setmana negra

Ben mirat, la setmana blanca que contempla el nou curs escolar mercè a la nova llei d'educació, sembla ser que no serà tan mala idea....si més no, sembla que almenys les dates seran les adients per poder revolcar-nos al mig d'una nevada com cal. I fins i tot, sense voler-ho, els adults també podrem gaudir de tan merescudes vacances gràcies a la competència (del verb "ser competent") d'un quart poder anomenat Endesa. Esperem que no.

La setmana negra que tot just hem deixat enrere ens ha desat en safata força elements sobre els quals reflexionar i que ens venen abastament reflectits dia sí dia també, en les cròniques periodístiques i en les boques de cada conciutadà que s'ha vist condemnat a sobreviure mitjançant recursos propis del segle XIX (vegeu el meu post anterior), a causa de la gran apagada de març de 2010.

Però pecarem d'il.lusos si pensem que l'apagada ha afectat només el sistema elèctric. No. L'apagada s'ha donat també en la capacitat de certs departaments governamentals a l'hora de redactar plans d'emergència i programes de crisi. A la universitat, ens deien: el món es divideix en dos tipus d'empreses (o entitats, institucions...el que es vulgui): les que han patit alguna crisi i les que l'han de patir. Quina veritat! Les primeres ja tenen l'experiència, i per tant aquesta els ha ofert un punt d'inflexió per a la millora dels procediments i l'establiment de mesures correctores. Les segones, tot i saber que les patiran, no fan res per evitar-les. O no fan prou. I aquí ens hi hem trobat nosaltres. Esperem i desitgem que, ara que ja hem canviat de categoria i hem passat a ser dels de la primera tipologia, les persones responsables en prenguin bona nota i comencin ja a treballar en un bon manual que ens serveixi de llumiguia a la resta de persones que en depenem, quan es donin circumstàncies tan excepcionals com les que acabem de passar. Se m'acut que molts alcades i alcaldesses ho agrairan. O no?

Cinquè dia sense llum ni aigua: la vida en versió 0,5.0

Cinquè dia sense llum ni aigua a casa. Ahir em vaig poder connectar a internet des de la feina i ahir per fi em vaig poder dutxar, també a la feina. No han tingut tanta sort ni la meva mare ni els meus tres fills, que porten confinats a casa des de dilluns al migdia. La mare fon neu al foc per poder tenir aigua per tirar el vàter i rentar els plats, i no ens canviem gaire de roba, només la interior perquè a més de no poder-la rentar, tampoc la podem eixugar. Avui hem dormit tres al meu llit, per allò de l'escalfor humana, tot i així amb dos parells de mitjons, xandall i dos jerseis, a banda de les mantes. A fora tenim encara uns 35 cm de neu glaçada que fan que haguem de treure el cotxe estirant-lo amb un tractor. El menjar del congelador i la nevera és a hores d'ara enterrat al pati en un forat colgat de neu. Tot i això, estem bé. Segur que més bé que altres, persones grans, fràgils, nens petits, bebès, persones sense recursos...Aquests dies hi ha hagut un centenar d'intoxicats per inhalació de monòxid de carboni a les nostres comarques, perquè les persones actúen a la desesperada per tenir alguna cosa que els proporcioni calor. Sembla ser que encara tenim dies de fred i que la situació no té caire de millorar.
Seguirem sense llum, sense aigua i amb un paisatge desolador, trinxat absolutament.
I mentrestant, alguns gamarussos tertulians, entre ells alguna gamarussa de RAC1, ahir encara deia que la situació no havia estat tan excepcional.
Que vingui un parell de dies amb nosaltres, a casa, que nosaltres estem bé, i viurà la vida versió 0,5.0 en ple segle XXI.

Em dic Rovira, Montse Rovira

La setmana passada vaig assistir a Barcelona a un congrés d’àmbit estatal en noves tecnologies, en concret sobre gestió de continguts web. Més enllà del propi congrés, prou interessant per allò de que ja estem caminant cap a la web 3.0, em va passar una anècdota que val la pena compartir, i després, reflexionar-hi.Resulta que arribo al lloc del congrés, l’hotel Juan Carlos I. (Ja de per sí podeu suposar que amb aquest nom ja te toca el voraviu i més quan només d’entrar al hall et trobes amb un quadre-retrat de 2 metres d’alçada del personatge en qüestió).

Però bé, al gra. Em dirigeixo a la taula on els congressistes havíem d’acreditar-nos, una taula atesa per amables hostesses. “Sí?”, em diu una. “Buenos días”. I jo li contesto: Em dic Montse Rovira. La noia comença a mirar el llistat, amunt i avall, del dret i del revés....Finalment, i amb cara de circumstàncies, em diu “Lo siento, pero por el nombre de Amdic Montse Rovira no me sale nadie!!”. Sense paraules. Si us plau, comenteu.

'El català emprenyat és ara un català lúcid i ambiciós que ha dit prou'

Va dir-ho en un acte a Molins de Rei diumenge passat, en Joan Ridao. La segona onada de consultes independentistes que tindrà lloc el proper diumenge en una vuitantena de poblacions del país, és la imatge palpable del cop de puny a sobre la taula que ja es va començar a gestar el passat 13 de desembre. I que seguirà a l'abril, després al juny....i el temps que faci falta. Hem passat de l'emprenyamenta col.lectiva a l'acció i això els espanyols no ho han sabut gestionar. Ni pair. A propòsit d'aquesta mala digestió a l'espanyola, l'Antoni Gutiérrez Rubí publicava aquesta setmana (el 23) un article a El País, on qualificava la TDT com a "Trinchera Digital Terrestre" i on feia una reflexió a la concessió de canals de televisió que cobreixen l'espai ultraconservador. A Espanya, a aquests el discurs anticatalà els proporciona grans beneficis. Qui no ha tingut ganes de vomitar en veure (i sentir) opinions bordades (del verb bordar, dels gossos) en programes com El gato al agua, del canal Intereconomia? tot, en un espai pretesament de debat polític i plural (?¿). Canals on qualsevol excusa és bona per carregar contra el nostre pais, es parli del Barça, de la Generalitat o de les espardenyes de betes. Ara bé, que en el marc de TV3 o de CatRàdio no s'escolti ni una sola paraula que els pugui ofendre perquè la maquinària judicial carrinclona del pais veí es posarà a velocitat de creuer per tal de dirimir tals ofenses i els mitjans de comunicació afins s'apressaran a demanar disculpes públiques per esmenar aital deshonor. El que deia. A votar. Amb tota la nostra ànima. I a cridar ben fort: Catalunya lliure, Catalunya independent!!

La irrupció de noves formacions polítiques en l'àmbit local

A falta d'un any i poc per a la nova cita electoral en els municipis del nostre país, es va configurant en l'horitzó un nou mapa de partits caracteritzat per la irrupció en l'àmbit local de formacions tradicionalment espanyolistes. Si bé d'una banda cal veure com evoluciona la progressió de Reagrupament en les eleccions al Parlament del novembre, el fet que aquesta agrupació acabi essent present en la cita municipal no ens ha d'amoïnar si parlem en termes de projecte catalanista. En canvi, de l'altra banda tenim sobre la taula les més que possibles noves llistes de Ciutadans i UPyD, en bona part nodrides unes vegades per exmilitants o exsimpatitzants del PP per l'efecte “tocata i fuga” de Montserrat Nebrera, d'altres per una disconformitat amb un partit ple de corruptel.les i de discursos antagònics; o unes altres per la pròpia circumstància del partit en un determinat municipi (com ara Castell-Platja d'Aro), en què les divergències internes a causa del pacte post moció de censura del mes de setembre van desembocar amb la baixa de militants del partit de Gènova amb el ferm propòsit de reagrupar-se i reinventar-se. El nou producte, bastit amb les sigles de la Rosa Díez, o bé amb les de l'Albert Rivera; tenen un denominador comú que poc afavoreix la causa catalanista, i més en uns municipis com són els costaners, en els quals el sentiment de país queda molt diluït en una amalgama de cultures i costums, i amb poques, molt poques tradicions.

Ara, més que mai, penso que els partits existents a nivell local, que durant molts anys han portat sobre les seves espatlles l'encàrrec de tirar els municipis endavant, tenen també més que mai la responsabilitat de consolidar la feina feta, i inexcusablement la de projectar en la ment dels futurs votants una imatge de pais prou potent que serveixi per aglutinar el projecte catalanista independentment de les sigles sota les que s'actuï, exemple que a nivell de Parlament català, ERC ha treballat incansablement per intentar assolir.

Hem de ser capaços de fer-ho. Hem de fer tots plegats que els ciutadans i ciutadanes no perdin l’enfoc. El risc de fragmentació del vot que l’atomització de partits comporta és gran. Una excessiva segmentació pot suposar governs febles i ideològicament molt allunyats dels interessos de municipi i de país. Amb això, no dubtem que el discurs espanyolista a 3 bandes (PP, UpyD i Ciutadans) que es perfila a nivell local, aglutinarà una sèrie de sensibilitats que dinamitaran qualsevol projecte catalanista i amb aquest, totes aquelles aspiracions sobiranistes que anhelem.

I si no en som de capaços, amb la visió d’un paisatge dividit en mil trossos que no els suggereixi cap emoció, moltes persones es quedaran a casa el dia D. I ells, els altres, cal no oblidar-ho, van a votar. Sempre.

Un més a la blogosfera

Coincidint en el temps amb la proximitat de la cita electoral del novembre, les eleccions al Parlament de Catalunya, és la meva voluntat aportar el meu granet de sorra en el recolzament del projecte polític d'Esquerra, tant per a aquesta ocasió com per a altres que puguin anar sorgint. Tinc passió per la política a nivell nacional però també, i molta, a nivell local, i com a projecte personal m'agradaria contribuir en la mesura de les meves possibilitats, a millorar els resultats d'Esquerra en les diferents comtesses electorals. D'aquí el títol del bloc: COMPROMÍS amb el projecte d'Esquerra, INTEGRACIÓ per ajudar a sumar esforços per incrementar els actius del partit i FUTUR com a fita de tota acció, de tota reflexió. Gràcies per aturar-vos aquí una estona i comentar el que vulgueu amb total llibertat, amb l'objectiu de tenir un debat ric i plural, però també respectuós.